Quan es va formar l’Univers, fa uns 13.000 milions d’anys, era molt diferent de com el coneixem a dia d’avui. Segons han pogut descobrir els científics, aleshores les estrelles es formaven molt ràpidament, cosa que va originar les primeres galàxies nanes, i la fusió entre aquestes primeres galàxies va anar fent aparèixer les grans galàxies que coneixem actualment com la nostra, la Via Làctia.
Tot i això, la manera exacta com es va formar la galàxia on vivim ha estat sempre força desconeguda, si més no fins ara, quan gràcies a les dades de la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea un equip de l’Institut Astrofísic de Canàries ha pogut revelar-ne els secrets.
Les mesures de posició, brillantor i distància de Gaia, obtingudes d’un milió d’estrelles de la Via Làctia en un radi de 6.500 anys-llum del Sol, han permès als investigadors fer un estudi, que ha estat publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, on han analitzat i comparat amb models teòrics com es distribueixen els colors i les magnituds -brillantors- de les estrelles de la nostra galàxia. Així, van aconseguir estudiar-ne les seves parts: l’halo estel·lar, l’estructura esfèrica que envota les galàxies espirals; i el disc gruixut, les estrelles que formen el disc de la galàxia pròpiament dit.
Els estudis anteriors indicaven que l’halo mostrava signes d’estar format de dos components diferents, un dels quals tenia estrelles més blaves que l’altre. El moviment d’aquestes darreres va permetre als científics identificar-les com a restes d’una galàxia nana, batejada com a Gaia-Enceladus, que va impactar contra la Via Làctia al principi de la seva formació. Les característiques de les estrelles més vermelles i en quin moment es va produir la fusió, però, es desconeixien.
Amb les dades de Gaia s’ha pogut, per fi, fer una distribució de les edats de tots dos tipus d’estrelles, comprovant que tenen aproximadament la mateixa edat i que són més antigues que les del disc gruixut. La diferència entre elles és la proporció de metalls en les estrelles vermelles i les blaves, amb quantitats més petites a les segones.
Aquesta troballa, afegida a les simulacions que també s’analitzen a l’article, ha permès que els investigadors completessin la història de la formació de la Via Làctia. Fa 13.000 milions d’anys, les estrelles van començar a néixer a totes dues galàxies i, després, es van fusionar. Com a resultat, algunes estrelles de la Via Làctia i totes les de Gaia-Enceladus van ser desplaçades caòticament, formant l’halo de la nostra galàxia, i al disc gruixut hi van continuar naixent estrelles fins fa 6.000 milions d’anys, especialment al disc prim, al centre.
Tot i que aquestes fusions són ben conegudes i no només s’han pogut documentar sinó, fins i tot, predir. Aquesta, però, és la primera vegada que aquest procés és estudiat de manera tan específica en el cas de la nostra galàxia, cosa que ha aportat dades extraordinàriament detallades de les primeres passes de la nostra història còsmica.
