Després de més de trenta anys de treball, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) van presentar, el passat divendres 20 de setembre, el Mapa de Sòls de Catalunya 1:250.000 (MSC250M), una eina que, atesa la quantitat d’informació recollida a Catalunya i la seva utilitat, era essencial fer pública. Aquest document cartogràfic representa un inventari general que ofereix, de forma sintètica, informació sobre la distribució i morfologia dels sòls de Catalunya i les seves característiques físiques i químiques.

La jornada es va celebrar a la Sala d’Actes de l’ICGC, al Parc de Montjuïc, i va estar adreçada a professionals de l’administració, del món empresarial i de l’àmbit acadèmic interessats en aprofundir en el coneixement dels sòls de Catalunya. Van presentar l’acte Jaume Massó i Cartagena, director de l’ICGC, i Elisenda Guillaumes i Cullel, directora general d’Agricultura i Ramaderia (DARP). També hi van intervenir Rosa M. Poch i Claret, presidenta del Grup Tècnic Intergovernamental de l’Aliança Mundial pel Sòl de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida (UdL), Emili Ascaso i Sastron de l’ICGC i Jaume Boixadera i Llobet del DARP. L’acte va acabar amb una exposició de mapes de sòls que reflectia l’evolució de la cartografia de sòls a Catalunya des de la creació de l’Associació Internacional de la Ciència del Sòl (AICS), l’any 1923, fins a l’actualitat.

Els mapes de sòls requereixen un treball intens de recollida d’informació sobre la seva naturalesa, propietats i ubicació per tal de definir la distribució espacial dels tipus de sòls en la zona cartografiada. Però, a banda de la informació purament descriptiva reflectida, aquests mapes permeten conèixer de quin tipus de recurs disposem per produir aliments, fibres o assegurar el subministrament d’aigua de qualitat. Així, els mapes de sòls aporten criteris per determinar la idoneïtat d’un sòl per establir o no un cultiu, per conèixer les seves capacitats de drenatge o la seva sensibilitat davant l’addició de residus orgànics, entre molts altres exemples. Per tant, són una eina de base científica clau en la planificació i ordenació territorial, l’avaluació dels impactes ambientals i la gestió dels recursos naturals.

Per elaborar aquest tipus de cartografia són necessaris l’anàlisi i la interpretació d’imatges aèries i de satèl·lit i de models d’elevació del terreny; la descripció d’observacions i perfils de sòls al camp; presa de mostres; realització d’assaigs i anàlisis; la interpretació de tota aquesta informació, i finalment la seva representació gràfica en dues dimensions. Per al MSC250M s’ha utilitzat informació d’àrees de les quals ja es disposava de cartografia més detallada (mapes a escala 1:25.000 que han requerit un treball de síntesi o generalització important); treballs, informes i articles edafològics amb finalitats diferents de la cartografia de sòls; i estudis específics en les localitzacions d’on mancava la informació cartogràfica de detall.

Aquestes dues imatges representen la mateixa àrea a diferents escales. La de l’esquerra a escala gran, de detall (GT-4. Mapa de sòls 1:25.000), i la dreta a escala petita o general
Aquestes dues imatges representen la mateixa àrea a diferents escales. La de l’esquerra a escala gran, de detall (GT-4. Mapa de sòls 1:25.000), i la dreta a escala petita o general | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

!--akiadsense-->

El MSC250M està format per unitats cartogràfiques, cadascuna de les quals representa una associació dels dos tipus de sòls que més abunden a l’àrea delineada (20% de l’àrea o més) o que millor en representen les característiques edàfiques més destacables. Els sòls que formen aquestes unitats cartogràfiques s’han definit en base al material originari, la profunditat d’arrelament de les plantes, el drenatge, els horitzons de diagnòstic i la seva disposició al perfil, la textura, el contingut d’elements grossos, la presència d’acumulacions secundàries de carbonat i/o guix. Tota aquesta informació està inclosa en la llegenda descriptiva del mapa. A més a més, el MSC250M té dues versions. Una segueix el sistema de classificació americà Soil Taxonomy (SSS, 2014), i l’altra segueix la World Reference Base for Soil Resources (WRB, 2015) que és el sistema proposat per la FAO i que Europa ha adoptat en la Directiva INSPIRE. Aquests dos sistemes de classificació serien com les dues “llengües oficials” per classificar els sòls científicament, tot i que molts països tenen les seves taxonomies pròpies.

En la seva intervenció, Emili Ascaso va destacar quines són, a banda de conèixer els sòls que tenim a Catalunya, les aplicacions d’aquest mapa de sòls de Catalunya. Amb una escala 1:250.000, el mapa servirà:

– Com a orientació per a futurs estudis de sòls a portar a terme a una escala més detallada, sobretot en àrees d’interès agrícola.

– De document referència per a la planificació, l’avaluació dels recursos necessaris i els costos d’elaborar una cartografia determinada.

– Per establir metodologies de treball i disseny d’una Geobase de dades de sòls de l’ICGC.

– Per obtenir una coberta territorial completa per a Catalunya, al mateix nivell que ja tenen altres recursos i components del medi.

Però cal tenir en compte les limitacions que té el MSC250M. Precisament per aquesta escala petita, el grau d’incertesa de les delineacions representades és elevat i els límits entre les delineacions tenen certa imprecisió. Per tant, el MSC250M no proporciona informació de sòls suficient que permeti fer prediccions en estudis a nivell de finca o en el disseny de projectes concrets per a la gestió del territori (per exemple transformacions en regadiu, avaluació la vulnerabilitat de capes freàtiques superficials o implementació de plans de conservació de sòls).

La salut dels sòls i l’alimentació són una de les cinc prioritats del nou programa de recerca i innovació de la Comissió Europea (Horizon Europe). També, com bé va destacar Boixadera en la seva presentació, el sòls cobren protagonisme en la nova llei d’Espais Agraris (Llei 3/2019, del 17 de juny) de Catalunya, ja que de manera clara i explícita aquesta llei té la voluntat de protegir el sòl a través de la planificació i el coneixement com a recurs finit i no renovable i element vertebrador del territori. D’aquí el potencial immediat que que el mapa de sòls 1:250.000 té com a font d’informació global del capital sòl. A més a més, la llei d’Espais Agraris reconeix la necessitat de seguir recopilant informació edafològica per conèixer l’evolució de l’estat dels mateixos sòls i dels espais agraris al llarg del temps, i per tant deurà garantir el desenvolupament i millora de la cartografia de sòls i les bases de dades georeferenciades on s’emmagatzema tota la informació necessària per editar un mapa de sòls. Així, l’ICGC no s’atura aquí; continua treballant en el projecte del Mapa de Sòls de Catalunya 1:25.000, el de detall, del que ja n’hi ha 30 fulls publicats.

Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000. A dalt versió amb el sistema de classificació Soil Taxonomy i baix amb el sistema de classificació World Reference Base for Soil Taxonomy.
Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000. dalt versió amb el sistema de classificació Soil Taxonomy i baix amb el sistema de classificació World Reference Base for Soil Taxonomy. | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

!--akiadsense-->

Andrea Vidal Durà (Castalla, 1989) és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València, màster en Gestió de Sòls i Aigües per la Universitat de Lleida i doctora en Biogeoquímica Ambiental per la Universitat de Leeds (Anglaterra). Actualment treballa com a investigadora postdoctoral al departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament a l’equip d’Edafologia i Química Agrícola.

Nou comentari