Presenten la forma de vida artificial més complexa que s’ha creat mai fins ara

Amb uns quatre milions de gens, aquesta versió del bacteri E. coli ha estat modificada per obrir el camí cap a la fabricació de catalitzadors, medicaments, proteïnes...

E. coli

Vista microscòpica acolorida de bacteris E. coli | Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units

Un equip de científics britànics ha aconseguit crear una forma artificial del bacteri E. coli que està basada íntegrament en ADN sintètic. Aquesta nova vida artificial, anomenada Syn61, ha patit un redisseny important dels seus gens de manera que obri tot un món de possibilitats en la producció de catalitzadors, medicaments, proteïnes i materials a través d’aquests microorganismes fets a mida, un camí que ja havia donat resultats prometedors però que, en tractar-se d’una forma de vida creada del no-res, s’amplia enormement. La comunicat científica mundial ha qualificat aquesta darrera proesa de “gran avenç” i s’ha mostrat admirada d’aquest nou rècord en la llargada d’un genoma sintetitzat artificialment: quatre milions de lletres genètiques.

Per assegurar-se al màxim el seu èxit, els responsables de la creació d’aquest bacteri, un equip del Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) que ha presentat els seus resultats a la revista ‘Nature’, van muntar els segments d’ADN en cadenes de mig milió de lletres en cèl·lules de llevat. D’aquesta manera, podien veure en aquestes formes de vida -ara semisintètiques- si s’havia comès algun error en la construcció de la cadena. En van trobar quatre -un per milió de lletres- i els van corregir. Finalment, les cadenes es van muntar per formar Syn61. Aquest procés, que ha demostrat la seva validesa, es podria fer servir en genomes més llargs en qualsevol laboratori prou equipat. Aquesta victòria de la ciència, però, no és una finalitat en sí mateixa, sinó que la recodificació d’aquesta nova forma de vida artificial és un primer pas per incorporar-hi components que no existeixen a la natura.

Cadena d'ADN

Cadena d’ADN | Pixabay

L’ADN conté les instruccions que fan que les cèl·lules muntin les proteïnes, les molècules essencials de tots els organismes vius, i que estan formades d’aminoàcids. A la natura hi ha un total de 20 aminoàcids, i les seves característiques i combinacions donen com a resultat totes les proteïnes que coneixem, de les que formen els nostres cabells als ulls d’una mosca o el verí d’una serp. El curiós és que, tot i que només n’hi hagi 20, a l’ADN hi caben instruccions per a treballar fins amb 64. És per això que moltes de les “paraules” que formen les cadenes d’ADN duen al mateix aminoàcid, amb fins a sis maneres d’escriure les instruccions per al mateix. Així, en el cas de Syn61, el seu codi es va reescriure de dalt a baix per a fer-lo més eficient.

El fet, però, és que Syn61 no té la mateixa força que el seu company natural, l’E. coli. El seu creixement, un 60% més lent, podria indicar que aquestes “ortografies alternatives” en el seu codi genètic tenen més importància del què es pensava, tot i que també podria ser que s’haguessin comès alguns errors en la redacció del codi que hagin resultat en aquestes diferències. Tot i això, el fet és que s’han introduït 18.000 canvis en una cadena d’ADN, modificant tots i cadascun dels gens de l’ésser viu original, i el resultat continua podent viure. No només això, sinó que és una forma de vida única que té un llenguatge bàsic diferent de totes les altres: si un virus intentés infectar-la, no podria. Aquest fet, per sí mateix, ja obre tot un món de possibilitats, i més no en la recerca científica.

Cultiu d'E. coli

Cultiu d’E. coli | Forces Aèries dels Estats Units

D’altra banda, el nom d’aquest bacteri, Syn61, fa referència a que és sintètic i a que només 61 de les 64 “paraules” possibles del seu ADN tenen instruccions per a fabricar aminoàcids naturals. Per tant, en queden tres que podrien ser assignades a aminoàcids artificials que podrien fer, per exemple, que les proteïnes brillessin, que s’activessin o es desactivessin responent a la llum… les possibilitats són enormes i podrien permetre expandir fins a límits insospitats el diccionari genètic, fent coses que mai s’haurien pogut ni imaginar fins fa poc. Tot i que això pot espantar una mica, però, els comitès de bioètica i les legislacions dels diversos països garanteixen que aquest “jugar a ser Déu” no vagi massa enllà.

Nou comentari