Els sòls preocupen Bill Gates

"El cofundador de Microsoft reivindica donar la mateixa atenció a les emissions de l’agricultura que les de la producció d’energia, responsables d’un percentatge molt semblant del total"

El fundador de Microsoft, Bill Gates, en una imatge d'arxiu de 2017

El fundador de Microsoft, Bill Gates, en una imatge d’arxiu de 2017 | Kuhlmann / MSC

El bilionari Bill Gates, cofundador de Microsoft, va escriure fa un temps al seu blog, Gates Notes, sobre la importància dels sòls per al canvi climàtic. La revista Forbes se’n va fer ressó juntament amb una notícia sobre el guanyador d’enguany d’un dels premis de ciència i tecnologia més prestigiosos del món, el Japan Prize: el doctor Rattan Lal. Lal és professor d’Edafologia, la ciència del sòl, a la Universitat d’Ohio (Estats Units) i ha dedicat part de la seva carrera a conscienciar la societat de com la gestió del sòl afecta el medi ambient i la producció d’aliments. És la primera vegada que aquest premi és otorgat a un edafòleg, cosa que no està gens malament per donar visibilitat al sòl (amb diacrític) i incrementar la consciència de la població sobre el seu valor com a recurs i sobre la necessitat de protegir-lo i gestionar-lo adequadament.

El sòl emmagatzema més carboni -2.500 Gt: 1.550 Gt d’orgànic i 950 Gt d’inorgànic- que l’atmosfera -760 Gt- i els animals i vegetals -560 Gt- combinats, com destacava l’informe mundial sobre l’estat dels sòls de 2015. La seva gestió és clau per garantir el suministrament d’aliments i matèries primeres a una població en creixement continu i per garantir la resta de les seves funcions: reciclatge de nutrients, regulació del cicle hidrològic, reservori de biodiversitat… Des de fa uns anys, la funció dels sòls com a reguladors del clima i magatzems de carboni ha atret molta atenció. La conversió dels ecosistemes naturals en gestionats i els processos de degradació dels sòls (erosió, pèrduda de nutrients, salinització…) tenen un impacte important a causa de la pèrduda del carboni orgànic que conté i el conseqüent alliberament a l’atmosfera en forma de CO2.

Fumigació a un camp de cebes a Alboraia (València) | Joanbanjo (CC)

El maig passat, Lal va publicar un article sobre l’impacte de l’erosió del sòl en el cicle global del carboni. “L’erosió s’emporta la millor part del sòl”, afirmava, ja que els horitzons superficials, els més rics en matèria orgànica, són els més vulnerables a l’erosió hídrica i eòlica. Quan convertim ecosistemes naturals en agroecosistemes, l’erosió i el transport de carboni orgànic s’acceleren, reduint les reserves de carboni de l’agroecosistema… però què passa amb aquest carboni? Augmenten les reserven a l’àrea on es dipositen els materials erosionats? O la matèria orgànica es mineralitza pel camí, passant a CO2 atmosfèric? Aquesta incògnita introdueix incertesa en els balanços globals de carboni. A més a més, darrerament s’està impulsant la investigació sobre el paper del carboni inorgànic que, especialment en zones àrides i semiàrides com la conca mediterrània, és un reservori important i pot tenir un paper destacat en la dinàmica global i el canvi climàtic.

A les seves reflexions, Gates també reivindica donar la mateixa atenció a les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades directament amb l’agricultura que a les relacionades amb la producció d’energia, ja que aquests dos sectors són responsables d’un percentatge molt semblant de les emissions globals (24 i 25% respectivament). “Hauríem de discutir sobre sòls tant com ho fem sobre el carbó”, escrivia el cofundador de Microsoft.

Collita a la Xina | Steve Evans (CC)

La variabilitat és una característica intrínseca dels sòls i no es poden fer prediccions globals sobre com evolucionaran. Els processos edàfics són molt específics, com cada cultura té unes tècniques i tradicions diferents pel que fa a la producció d’aliments, i no hi ha una solució universal per gestionar els sòls i disminuir les emissions. A les notes, Gates posa exemples d’iniciatives que volen donar solució a aquest problema i que estan recolzades econòmicament pel grup Breakthrough Energy Ventures, on ell col·labora. Organismes com l’ITPS (Intergovernmental Technical Panel on Soils de la FAO) també treballen per a implementar i desenvolupar recomacions aplicables a més petita escala, com les directrius per a la gestió sostenible del sòl i la mesura, cartografia i monitoreig del COS i un manual tècnic per a la seva gestió. Tot i que, com lamenta Rattan Lal, i malgrat els esforços i els avenços científics i tecnològics, encara no hem sigut capaços de traslladar de manera efectiva el coneixement per augmentar les reserves de carboni al sòl amb accions concretes o fer plans a escala local, regional, nacional o global.

Andrea Vidal Durà (Castalla, 1989) és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València, màster en Gestió de Sòls i Aigües per la Universitat de Lleida i doctora en Biogeoquímica Ambiental per la Universitat de Leeds (Anglaterra). Actualment treballa com a investigadora postdoctoral al departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament a l’equip d’Edafologia i Química Agrícola.

Nou comentari