Ajuntament i veïns de Castellfollit del Boix, al Bages, estan preocupats per la possible instal•lació d’un macro camp solar de 90 hectàrees, una superfície equivalent a 90 camps de futbol. El projecte està ara en fase d’estudi i l’Ajuntament té el mes d’agost per presentar al•legacions. El consistori s’hi oposa frontalment perquè consideren que aquest projecte pot fer desaparèixer la pagesia, que és el principal motor econòmic del poble. “Aquest macro camp mataria el nostre municipi “, lamenta el regidor d’Agricultura, Eugeni Pujol. Un cop l’Ajuntament hagi presentat les al•legacions, el projecte passa a mans de la Generalitat, que és qui hauria de donar el darrer vistiplau. El projecte de macro parc solar afecta quatre finques agrícoles i forestals de Castellfollit del Boix, un petit municipi del Bages de poc menys de 400 habitants. Un dels propietaris, que no viu al municipi ni tampoc es dedica a la pagesia, ja ha dit que sí i ha signat un preacord amb l’empresa Enel, una de les impulsores del projecte. Els altres dos propietaris estan en converses i un altre ni tan sols se n’havia assabentat.
El Josep Rius, pagès de tota la vida, és el propietari a qui no han avisat que la seva finca està inclosa dins el projecte, que afecta un total de 276 hectàrees, 90 de les quals serien ocupades íntegrament per plaques solars. Rius ja va patir una expropiació de terres quan van construir l’Eix Diagonal, i ara podria perdre’n més si aquest projecte tira endavant. Per això, no en vol sentir a parlar. “90 hectàrees és més del 10% de la superfície agrícola de Castellfollit del Boix. Fer-la desaparèixer és fer un desert o és que es pensen que, sota les plaques, la terra tornarà a ser mai més bona? Quan duraran les plaques? 20, 30, 35 anys? Allò quedarà erm i no serviran per res més aquestes terres”, lamenta.
El cas de Castellfollit del Boix és un exemple del degoteig d’ofertes que, des de fa tres mesos, estan rebent els propietaris de finques de tot Catalunya per instal•lar-hi plaques solars i complir així amb la directiva europea d’energies renovables. Els impulsors ofereixen contractes d’arrendament per uns 30 anys i multipliquen per 10 el preu que ara es paga per hectàrea. La Ribera d’Ebre, la Terra Alta, la Segarra, el Segrià o la Catalunya Central són els territoris que estan rebent més projectes d’aquest tipus. “Això és obrir la caixa dels trons”, lamenta Rius, qui afegeix que “el terreny servirà per tot menys per conrear aliments. Ens hem de plantejar quin model de país volem i cap a on volem anar; i si hi ha dret que unes empreses energètiques es dediquin a fer això”. De la seva banda, des d’Unió de Pagesos, Carles Vicente, diu que no estan en contra de les energies renovables, però cal veure com s’han d’implantar. En aquest sentit, proposa aprofitar altres espais que no siguin terres cultivables. “Que s’ocupin els teulats, terres molt properes als polígons industrials…”, proposa com a exemple.
Des de l’Ajuntament de Castellfollit del Boix, el regidor d’Agricultura, Eugeni Pujol lamenta que el projecte s’hagi entrat a finals de juliol. “Només tenim 20 dies per contestar, i per un ajuntament petit com el nostre és molt complicat perquè només tenim un tècnic i pocs mitjans. Sembla que ho hagin fet expressament per mirar de colar-nos un gol”, denuncia.
