Prakash Amte, l’home que conviu amb les feres

Des de 1991, casa seva és un refugi per animals per on hi han passat guepards, hienes, óssos, llangardaixos, mussols i moltes altres espècies

Prakash Amte a casa seva, amb un mussol

Prakash Amte a casa seva, amb un mussol | Domini Públic

A l’estat de Maharashtra, a l’oest de l’Índia, Prakash Amte i la seva dona Mandakini fa gairebé trenta anys que comparteixen la seva llar amb animals salvatges orfes, els pares dels quals han mort caçats pels humans. Tot i que molts d’aquests animals són perillosos -hienes, guepards, óssos, cocodrils, serps…-, Amte assegura que mai ha estat atacat per cap d’ells. Creu que la seva “Arca”, com ell l’anomena, és molt necessària: si els pares d’un animal moren quan és massa jove, no han tingut temps d’aprendre a sobreviure per sí mateixos i és molt poc probable que arribin a l’edat adulta. La seva feina ha estat tan reconeguda que el 2014, al seu país, es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida i el seu projecte: Dr. Prakash Baba Amte: The Real Hero. Fa uns mesos la seva llicència va caducar i encara no ha estat notificat de la seva renovació però, tot i això, continua amb la seva activitat.

Prakash Amte, que ara té 69 anys, d’un reconegut activista indi, Baba Amte, que va treballar pel benestar i la rehabilitació dels leprosos i que va rebre el premi Magsaysay -considerat per molts el Nobel de l’Orient- per la seva obra. Anys més tard, el seu fill Prakash i la seva dona Mandakini també van ser guardonats amb el premi Magsaysay, en aquest cas per haver creat “L’Arca”, el seu refugi d’animals salvatges. Abans de fundar-lo, però, Prakash i la seva esposa havien treballat com a metges durant prop de 20 anys al costat de Baba Ante, en condicions lamentables i arribant a fer cirurgies sense electricitat. Finalment, però, i tot i continua vinculat als projectes del seu pare, Prakash va decidir fer la seva pròpia aportació al benestar del món, en aquest cas als animals salvatges, fundant l’Amte’s Animal Ark.

Nou comentari