MonPlaneta
La pols estel·lar de la neu de l’Antàrtida permet conèixer més coses del Sistema Solar
  • CA
Recollida de mostres d’aigua a l’Antàrtida. | Christian Aslund / Greenpeace

El ferro-60, un isòtop molt poc comú, sol crear-se en grans explosions estel·lars com ara les supernoves. Tot i que es diu que una d’aquestes deflagracions podria haver estat clau en l’evolució dels homínids fins als humans actuals, en general la distància que ens en separa és, per sort, prou gran com perquè els seus efectes no arribin a la Terra. Per tant, la quantitat de ferro-60 present al nostre planeta és molt i molt petita. Tot i això, per primera vegada, un equip liderat per la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya) ha aconseguit trobar-ne a la neu de l’Antàrtida i els científics pensen, tal com expliquen a la revista ‘Physical Review Letters’, que prové del nostre veïnat còsmic.

Cada any, milers de tones de pols estel·lar arriben a la Terra, la majoria de les quals provenen d’asteroides o cometes del mateix Sistema Solar. Aquest ferro-60, però, només pot venir de supernoves o de les reaccions que es produeixen entre la pols còsmica i la radiació còsmica. Fa dues dècades, l’isòtop va ser descobert per primera vegada en dipòsits al fons del mar, a molta profunditat, i aquella troballa va fer pensar que la neu de l’Antàrtida també podia contenir-ne. És per això que es van extreure 500kg de neu i es van fondre per analitzar-ne els residus sòlids, que van ser analitzats fins que es van aconseguir trobar cinc àtoms de ferro-60. Els investigadors van descartar que el seu origen fossin explosions o accidents nuclears, de manera que és força clar que provenen de fora del Sistema Solar.

Restes d’una supernova | NASA

Pel que se sap de la neu que va ser extreta, els isòtops no podia fer més de 20 anys que eren a la Terra i l’explosió que els va originar no podia ser especialment llunyana perquè, si fos així, s’haurien dissipat. Així doncs, i basant-se en la vida mitjana del ferro-60, els científics van arribar a la conclusió que provenia del nostre mateix veïnat interestel·lar, amb el principal sospitós sent el núvol de gas on el Sistema Solar es troba actualment. El Sol i tots els cossos que l’orbiten hi van entrar fa uns 40.000 anys i en sortiran d’aquí uns quants milers d’anys més. Per tant, si les hipòtesis són correctes, cap dipòsit de neu o gel de més de 40.000 anys hauria de contenir ferro-60. Això seria un gran descobriment, ja que donaria molta informació als investigadors que miren d’estudiar quina és la composició del Sistema Solar i els efectes que hi tenen la resta d’esdeveniments que tenen lloc al seu voltant.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa