Barcelona acull la segona edició del Congrés Català de Pobresa Energètica, que se celebra els pròxims 8 i 9 de novembre a les Cotxeres de Sants (C/Sants, 79) i que enguany se centra en les causes que agreugen la vulnerabilitat energètica i la situació actual dels drets energètics en l’àmbit local i europeu. El congrés és una iniciativa conjunta impulsada per diverses Administracions, ens del món local i supramunicipal i entitats socials, ambientals i de la societat civil per crear un front comú que defensi i garanteixi els drets energètics de la ciutadania, sobretot la d’aquella que està en situació de vulnerabilitat energètica i/o exclusió social.
Entre els seus objectius hi ha l’impuls del coneixement i el debat expert sobre els aspectes més rellevants per avançar en la recerca de solucions efectives a curt i mitjà termini. És per això que compta amb més de 100 ponents que analitzen, debaten i reflexionen al voltant de la defensa dels drets energètics. També s’aborda l’energia com a dret; gènere i pobresa energètica; estratègies per l’apoderament energètic; iniciatives que es porten a terme des del món local i el sector social per defensar el dret a l’energia i donar suport a les persones; protecció jurídica dels consumidors/es en situació de vulnerabilitat; els riscos associats a les llars vulnerables energèticament o les situacions de pobresa energètica que encara estan ocultes, entre altres continguts. Al congrés també es presenten indicadors i mesures que permeten fer una radiografia sobre l’actual situació de la pobresa energètica a Catalunya.
Com a novetat, durant els dos dies del congrés es comptarà amb una carpa que inclourà un Punt d’Assessorament Energètic, obert a la ciutadania, i informació específica en drets energètics. Per tant, les persones interessades poden anar a les Cotxeres de Sants amb les seves factures i ser informades i assessorades per personal tècnic especialitzat. Un 6,3% dels catalans i catalanes, més de 400.000 persones, no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada. A més, un 0,9% de les llars catalanes, 67.000 llars, han estat privades per causes econòmiques, i almenys en una ocasió, d’una font d’energia necessària per realitzar les activitats de la vida diària. A Barcelona, 170.000 persones no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada en els mesos de fred o tenen un endarreriment en el pagament dels rebuts de subministraments bàsics: aigua, gas i electricitat. Per districtes, la pobresa energètica segueix un patró de distribució socioespacial semblant al d’altres formes de pobresa i desigualtat, amb Ciutat Vella i la perifèria nord com a àrees més afectades.
Segons característiques socioeconòmiques, les llars més afectades per la pobresa energètica són les que tenen rendes baixes, les llars monoparentals (cal recordar que un 80% de les llars monoparentals estan encapçalades per una dona que tota sola assumeix la criança dels infants) i les llars que viuen de lloguer. Les dades demostren que, malgrat les múltiples iniciatives com la vigència de la Llei 24/2015 que ha de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics, les causes estructurals de la pobresa energètica no s’aborden de forma efectiva i que les mesures aplicades són insuficients.
Les principals causes estructurals de la pobresa energètica són: el preu de l’energia, la qualitat de l’habitatge i la situació socioeconòmica de la persona. Sobre el preu de l’energia, estem pagant preus superiors a la mitjana europea mentre que el poder adquisitiu a casa nostra està per sota dels altres Estats membres, això fa que el cost en subministraments bàsics tingui una càrrega més gran en la cistella bàsica de les llars catalanes. En l’àmbit domèstic, a l’Estat espanyol una família pagava de mitjana 1.566 € l’any 2008 en concepte de despeses energètiques i ara, el 2018, pel mateix consum estaria pagant 2.238 €, més d’un 40% més. En la qualitat de l’habitatge, més del 50% del parc d’habitatges a Espanya està construït sense criteris d’eficiència energètica i gairebé el 17% presenten humitats, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. Un 5,6% de les llars espanyoles està en mal estat, estat deficient o ruïnós. Pel que fa a la situació socioeconòmica i els ingressos de les famílies, cal tenir en compte que, actualment, 174.300 llars catalanes no tenen cap persona perceptora d’ingressos.
