La població de voltor negre (Aegypius monachus) al Prepirineu català ha assolit xifres rècord, segons l’últim informe del programa de reintroducció d’aquesta espècie a Catalunya. Concretament, aquest 2019 s’han registrat 66 exemplars a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, dos més que l’any passat. Així, la població es manté, tot i que la colònia s’ha vist afectada per la desaparició de 5 exemplars i la mort d’un poll nascut el 2018.
Del total dels 66 exemplars, 32 són reintroduïts, 25 han nascut a la colònia i 9 són d’origen exogen (6 ibèrics i 3 francesos). Per edats són 44 adults, 8 immadurs (de tercer i quart any) i 14 juvenils (de primer i segon any). Predominen els adults dins de la colònia, amb un 67% de la població, mentre que es manté el número de juvenils, amb un 21%, i disminueix el número d’immadurs, amb un 12%. Alguns exemplars fixats han passat a ser flotants, ja que s’han dispersat de la zona de l’àrea de reintroducció. Per sexes, existeix encara un desequilibri, amb 33 mascles, 27 femelles i 6 de sexe desconegut. Això fa que els mascles, en no trobar parella, no es quedin a la colònia i acabin marxant a buscar-la en un altre lloc.
Pel que fa al nombre de parelles, també s’ha assolit el màxim històric, amb 20 al final de l’època reproductora de 2019. D’aquestes, cinc corresponen a parelles que s’han format de nou aquesta temporada de cria, i 15 ja existien al principi de temporada. Del total de parelles, se n’han reproduït 14 i han nascut 10 polls. D’aquests, cinc han desaparegut del niu i cinc han volat. Tanmateix, enguany, els polls han presentat condicions de pes i desenvolupament desfavorables, amb un índex d’ èxit reproductor de 0,36%, dels més baixos des de 2015.
El seguiment de la colònia ha permès recollir una gran informació any rere any, convertint la colònia de Boumort en una de les poblacions de voltor negre més estudiades d’Europa. Precisament, enguany s’han marcat amb emissors GPS/GSM els 5 polls volats i als 2 polls alliberats per hàcking. Aquest seguiment constant ha permès constatar les dispersions d’exemplars de la colònia prepirinenca cap a altres colònies de la península Ibèrica i francesa, així com les visites d’exemplars de fora. Això confirma que es reforça l’establiment a Catalunya d’un pont demogràfic per a l’espècie dins d’Europa, fet que ja es va començar a evidenciar en anys anteriors.
