La producció a gran escala de plàstics va començar ara ja fa 7 dècades i es calcula que el seu volum es duplicarà durant els propers 20 anys. Tot i que les seves durabilitat, estabilitat i baix cost els han fet molt populars, els seus efectes nocius en el medi ambient són ben coneguts. Quan es degraden, els plàstics alliberen una gran varietat de productes químics que tenen un impacte molt negatiu sobre els organismes vius. Ara, però, un equip d’investigadors de la Universitat de Hawaii a Manoa (Estats Units) també ha descobert, per a la seva sorpresa, que els plàstics més comuns emeten metà i etilè, gasos d’efecte hivernacle, quan són exposats a la llum del sol.
Els resultats de la seva recerca, publicats a la revista ‘PLOS ONE’, es basen en les proves dutes a terme en policarbonat, acrílic, polipropilè, polietilè tereftalat, poliestirè i polietilè d’alta i baixa densitat, materials àmpliament emprats per fer envasos de menjar, productes tèxtils, materials de construcció… El polietilè, de què es fan les bosses de la compra, és el polímer sintètic més produït i llençat arreu del món i resulta ser el plàstic que emet més quantitats d’ambdós gasos.
A més, l’equip també es va adonar que les emissions de gasos de petites boles de polietilè de baixa densitat augmentaven al llarg d’un experiment de 212 dies de durada i que les deixalles fetes d’aquest material que es poden trobar al mar també emeten gasos d’efecte hivernacle quan són exposats al sol. Un cop la radiació solar inicia l’alliberament, a més, continua fins i tot en la foscor. Els científics ho atribueixen a la fotodegradació del plàstic i a la formació d’esquerdes i forats al plàstic, que incrementen la superfície esposada a la degradació fotoquímica. Finalment, aquesta degradació acaba amb la descomposició en microplàstics, que continuen emetent gasos que contribueixen a l’escalfament global.
Així, el plàstic és una font de gasos relacionats amb el canvi climàtic que s’espera que es faci més i més important a mesura que es vagin produint aquest materials i es vagin acumulant. Aquesta font, que no es té en compte a l’hora de calcular les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial, podria ser més important que no es pensa.
Els gasos d’efecte hivernacle tenen una influència directa en el canvi climàtic i, tenint en compte la quantitat de plàstics que hi ha exposats al sol arreu del món, aquest descobriment dóna encara més urgència a la necessitat d’aturar la producció de plàstics, especialment els d’un sol ús.
2 
