Les plantes podrien eliminar substàncies cancerígenes de l’aire de les nostres llars

Un equip d'investigadors ha modificat genèticament un planta decorativa habitual perquè elimini el cloroform i el benzè de l'aire que l'envolta

Exemplar de potus creixent en un laboratori

Exemplar de potus creixent en un laboratori | Universitat de Washington

Que l’aire de casa nostra estigui el més net possible és una prioritat important, fins el punt que moltes persones fan servir filtres o purificadors per mantenir controlada tant la pols com els al·lèrgens. Alguns components perillosos, però, són massa petits per ser atrapats per aquests filtres, com ara el cloroform o el benzè, que s’han relacionat múltiples vegades amb el càncer. Per mirar de posar remei a això, un equip de la Universitat de Washington, als Estats Units, ha modificat genèticament una planta molt habitual a les cases -el potus- perquè elimini aquests dos components cancerígens de l’aire que l’envolta. Segons han explicat a un article a la revista ‘Environmental Science & Technology’, les plantes modificades expressen una proteïna, anomenada 2E1, que converteix el cloroform i el benzè en molècules que poden fer servir pel seu creixement.

Aquesta proteïna, de fet, no és originària de les plantes sinó dels mamífers. Al nostre cos, per exemple, la 2E1 converteix el benzè en fenol i el cloroform en diòxid de carboni i ions de clorur. La proteïna, però, només és present al nostre fetge i es posa en funcionament quan bevem alcohol, de manera que no ens serveix per a processar els contaminants de l’aire. Així doncs, els científics van mirar de fer funcionar aquests processos en una planta, en una mena de “fetge verd” que l’ajudaria a créixer alhora que eliminaria compostos perillosos de l’ambient, i van modificar-la perquè tingués una versió sintètica del gen que fa produïr el 2E1 als conills. Com que el potus no floreix en climes temperats, estaven segurs que les plantes modificades no s’escamparien via pol·len.

El procés va durar més de dos anys però, finalment, van poder provar si les plantes eliminaven els contaminants de l’aire i si ho feien més o menys que els potus sense modificar. Al cap de tres dies, les plantes modificades genèticament havien eliminat el 82% del cloroform i, al cap de sis dies, era pràcticament indetectable. En el cas del benzè, el procés va ser una mica més lent, ja que al cap de vuit dies la concentració havia baixat un 75%.

En vista de l’èxit, l’equip actualment està treballant per millorar les possibilitats de la planta, afegint-li una altra proteïna que pugui eliminar el formaldehid, un producte derivat d’alguns objectes fets amb fusta i, també, un residu habitual present al fum del tabac.

Nou comentari