MonPlaneta
El planejament per revisar el sòl urbanitzable a la Costa Brava avança
  • CA
Reunió de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona | Departament de Territori i Sostenibilitat

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, han aprovat aquest dimecres l’avanç del Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles al litoral gironí. També s’ha acordat una extensió de la moratòria de tramitació de nous instruments de planejament i gestió i de noves llicències d’edificació. Serra ha explicat que “la vocació del PDU és qüestionar tots els sectors amb un model d’urbanització de baixa densitat, discontinus” respecte els nuclis urbans “o amb pendents”. “Abordarem aquests problemes per ajudar els ajuntaments a desenvolupar correctament uns sòls que, en molts casos, porten dècades classificats” sense haver arribat a tirar endavant, ha afegit el secretari. El PDU analitzarà àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podia construir però que no s’han desenvolupat i proposarà, si cal, l’estratègia més adequada, que pot passar per la seva desclassificació, la reducció de l’àmbit a urbanitzar o un canvi de model. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir.

L’anàlisi de cada àmbit tindrà en compte el compliment de tres tipus de criteris:

– Territorials: si respecta l’estratègia de creixement del Pla territorial Parcial de les Comarques Gironines per al municipi.

– Urbanístics: si se situa a continuació del nucli urbà o si el terreny té pendent.

– Sectorials: si respecta la normativa de protecció ambiental i de riscos naturals o tecnològics, així com la Llei de Costes.

Els 22 municipis afectats per la moratòria | Departament de Territori i Sostenibilitat

El Pla Director durà a terme tres tipus d’actuacions:

– Revisió de 165 sectors de sòl urbanitzable, que sumen 1.543ha, situats als 17 municipis de la Costa Brava que no tenen el seu planejament adaptat al Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Concretament, són 137 sectors de sòl residencial o mixt, que sumen 1.333ha i on encara s’hi podrien construir 20.181 habitatges, i 28 sectors d’activitat econòmica, amb un total de 209ha. Per a cadascun es proposarà la seva desclassificació, reducció o reordenació.

– Revisió dels sòls urbanitzables i dels sòls urbans no desenvolupats situats en la franja de 500m del litoral dels 22 municipis costaners gironins que encara no tenen ni els vials ni els serveis construïts. Es millorarà la seva ordenació.

– Revisió de la normativa d’edificació per millorar l’adaptació paisatgística de les construccions que es puguin edificar en sòls urbans consolidats, és a dir, que tenen vials i serveis però on encara no s’ha construït.

Reunió de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona | Departament de Territori i Sostenibilitat

Nous criteris de sostenibilitat

L’any 2002 es va aprovar la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que va reforçar la idea que la planificació urbanística ha de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, la idea s’ha ampliat per també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant, com el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines del 2010, ha recollit aquests criteris. Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal adaptant-los a les noves directrius. A hores d’ara, però, dels 22 municipis estrictament costaners gironins, només 17 estan adaptats al Pla Territorial.

El passat 17 de gener es va aprovar una primera suspensió de tramitacions de nous instruments de planejament i de gestió i de la concessió de llicències d’obra nova. Afecta tots els sòls urbans i urbanitzables sense edificar situats en la franja de 500m del litoral gironí i ubicats majoritàriament en terrenys amb pendents superiors al 20%. Això implica que no es poden tramitar ni projectes d’urbanització ni de reparcel·lació i que els ajuntaments tampoc poden atorgar llicències per començar noves edificacions en els sectors afectats. La moratòria no va paralitzar obres d’urbanització o de construcció que ja estiguessin autoritzades. Aquella suspensió va afectar 43 sectors de sòl urbanitzable que sumen més de 270ha de superfície i 850ha més de sòls urbans, situats a primera línia de mar i en pendent de 14 municipis litorals. Cal matisar que, si durant la redacció del Pla director s’evidencia que la moratòria és innecessària en algun àmbit concret, es deixarà sense efecte.

Treballs de desforestació a prop de la platja de Sa Riera (Begur) | Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la costa de Begur

L’avanç del PDU aprovat aquest dimecres inclou una extensió d’aquella moratòria. Serra ha explicat que “l’objectiu de la moratòria és crear les condicions per poder treballar” el Pla Director i “salvaguardar tot el que puguem del paisatge del litoral gironí”. Per tant, se suspèn la tramitació de nous instruments de planejament i de gestió i l’autorització de noves llicències d’edificació en:

– Un total de 80 dels 165 sectors de sòl urbanitzable que examinarà el Pla director. Concretament, són 69 sectors residencials, que sumen 801,1ha i on s’hi podrien construir 12.020 habitatges, i 11 sectors d’activitat econòmica que sumen 109,94 hectàrees de superfície.

– Un total de 8 nous sectors de sòl urbà no desenvolupat situats en primera línia de mar que no s’havien inclòs en la primera moratòria. Tot i que no estan situats en terrenys amb pendent, es considera que podrien generar un important impacte paisatgístic. Sumen 45,91ha i podrien acollir 237 habitatges. Es troben situats a Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, l’Escala, Begur (2 sectors), Palafrugell i Lloret de Mar.

Lloret de Mar | Commons Wikimedia

Com en el cas de la primera moratòria, no es paralitzen obres d’urbanització o de construcció que ja estiguin autoritzades. La durada màxima d’aquesta segona suspensió és, igualment, d’un any ampliable a un altre. Ara, l’avanç del Pla director se sotmetrà a informació pública “per a tota la ciutadania, tot i que no estem obligats per llei”, ha volgut ressaltar Serra. També se sotmetrà a consulta dels ajuntaments afectats durant un mes i s’iniciarà el procediment d’avaluació ambiental. El resultat d’aquests tràmits servirà per donar forma al document que es portarà a aprovació inicial de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Un cop aprovat inicialment, se sotmetrà un segon cop a informació pública perquè tant la ciutadania com els ajuntaments afectats puguin presentar les al·legacions que considerin. Un cop estudiades les al·legacions i incorporades, si s’escau, al text, la Comissió d’Urbanisme de Girona en farà l’aprovació provisional i elevarà el document a la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya per al seu preceptiu informe final. El conseller de Territori i Sostenibilitat signarà l’aprovació del Pla director, que es publicarà al DOGC i entrarà en vigor al dia següent.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa