Algunes parts de les Illes Marshall tenen nivells de radiació superiors als de Txernòbil

Les proves amb armes nuclears que els Estats Units hi van dur a terme entre 1946 i 1958 fan que hi hagi regions que suposen un perill enorme per a la salut

L'atol de Majuro, a les Illes Marshall

L’atol de Majuro, a les Illes Marshall | Wikimedia Commons

Els nivells de radiació en algunes parts de les Illes Marshall, a l’oceà Pacífic, són més alts que en zones contaminades pels accidents de les centrals nuclears de Txernòbil (Ucraïna) i Fukushima (Japó). Entre 1946 i 1958, durant la Guerra Freda, els Estats Units van fer 67 proves nuclears als seus atols que es consideren responsables de la radioactivitat que s’hi ha detectat. La descoberta ha estat feta per un equip de científics de la Universitat de Colúmbia (EUA), que han publicat un article a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ on analitzen els atols més afectats per les explosions i que, tot i que avui estan deshabitats, són una font d’aliment per als qui viuen a la regió.

Durant les proves, el govern nord-americà va desplaçar poblacions senceres mentre que altres van ser exposades a la radiació de les bombes. Segons el treball, la radiació a quatre atols de les Illes Marshall és enormement alta, arribant a ser 1.000 cops superior a la de l’entorn de les dues centrals accidentades esmentades. L’anàlisi de mostres de terra d’onze illes mostra restes de materials com ara cesi-137, plutoni-238, 239 i 240 o americi-241. Algunes d’aquestes zones, a més, estan habitades. És el cas de l’atol Enewtak, on viuen més de mig miler dels 75.000 habitants de les Illes Marshall.

Prova nuclear Castle Bravo (1954) | Departament d’Energia dels Estats Units

L’indret més contaminat és l’atol Bikini, on el 1954 va ser detonada Castle Bravo -la bomba d’hidrogen més potent feta esclatar pels Estats Units- i on, a dia d’avui, els nivells de radiació impedeixen que hi visqui ningú. Els residus de l’explosió, que va resultar molt més potent del que els nord-americans esperaven, va caure sobre els habitants d’altres atols i es van escampar per tot el món. Els tripulants d’un pesquer japonès que era una zona propera, a més, també van ser afectats i van patir la síndrome de radiació aguda. A més d’aquest i d’Enewtak, però, els científics també alerten de la radioactivitat de l’illa de Runit, i afirmen que els habitants de les Illes Marshall haurien d’estar previnguts contra “qualsevol ús” d’aquests indrets.

L’escalfament global, a més, també podria tenir un efecte perjudicial en aquests atols, ja que la pujada del nivell del mar podria endur-se més restes radioactives cap a l’aigua i, a causa de les tempestes, podria contaminar els llacs d’aigua dolça de l’interior de les illes, la principal font d’abastiment dels seus habitants.

Nou comentari