Parc Juràssic: realitat o ficció?

Un equip científic recupera l’ADN d’insectes atrapats en resina

Insectes atrapats en ambre

Insectes atrapats en ambre | Universitat de Barcelona

Un equip de recerca internacional ha recuperat l’ADN d’escarabats atrapats en mostres de resina recollides del 2013 al 2017 en boscos de Madagascar, segons destaca un treball publicat a la revista PLOS ONE. En l’estudi, que explora nous límits de la conservació del material genètic en mostres resiníferes, hi participa Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). El treball està liderat pels experts David Peris, que va fer la tesi doctoral a la UB sota la direcció de Delclòs, i Kathrin Janssen, tots dos de la Universitat de Bonn (Alemanya). També està signat per Enrique Peñalver, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), i Mónica M. Solórzano Kraemer, de l’Institut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya), entre altres experts.

Un coleòpter atrapat en ambre

Un coleòpter atrapat en ambre | Wikimedia Commons

Recuperar material genètic de mostres conservades en resines fòssils fa milions d’anys és un dels grans desafiaments del món de la paleontologia. Fins ara, totes les iniciatives de la comunitat científica per recuperar l’ADN d’éssers vius atrapats en copal o ambre fa milers o milions d’anys no havien donat cap resultat satisfactori. Tal com explica el professor Delclòs, la roca d’origen orgànic que conserva millor els organismes del passat és l’ambre: «Si observes les restes d’organismes dins les resines o l’ambre, pots veure els cossos en tres dimensions i amb tots els caràcters conservats. En especial, la resina conserva molt bé els exoesquelets d’aquests artròpodes —formats sobretot per quitina— o les fulles dels arbres productors». «Ara bé —remarca Delclòs—, els òrgans tous interns se solen descompondre quan l’organisme queda atrapat per la resina. Si una molècula tan làbil com l’ADN es pogués conservar en el temps, el contenidor que la preservés hauria de ser l’ambre. Per això, hi ha hagut tanta controvèrsia sobre l’intent d’extreure material genètic de dinosaure —pensem en Parc Juràssic— contingut en l’ADN preservat en els apèndixs xucladors de sang d’alguns mosquits del Cretaci».

A 'Park Juràssic', els científics obtenien l'ADN de dinosaures gràcies als mosquits que els havien picat, conservats en ambre

A ‘Park Juràssic’, els científics obtenien l’ADN de dinosaures gràcies als mosquits que els havien picat, conservats en ambre | Universal Pictures

En aquest estudi, l’equip ha establert un protocol estricte per garantir la correcció dels resultats i així eliminar possibles errors que han estat motiu de controvèrsia científica en estudis anteriors. Aquesta metodologia ha permès recuperar l’ADN d’escarabats de l’ambrosia —o perforadors de la fusta— atrapats en mostres de resina d’Hymenaea verrucosa. Aquestes mostres es van extraure directament dels arbres durant les campanyes del 2013 i el 2015 en hàbitats boscosos malgaixos en el marc de diferents expedicions per estudiar com els arbres resinífers podien originar jaciments d’ambre amb abundància d’insectes atrapats.

Nou comentari