Les emissions de diòxid de carboni causades per l’activitat humana, el principal causant de l’efecte hivernacle i l’escalfament del planeta, podrien caure un 8% aquest 2020 a causa de les mesures preses pels governs del món per mirar de frenar la propagació de la pandèmia causada pel virus SARS-CoV-2. Segons afirma l’Agència Internacional de l’Energia, els seus càlculs indiquen que la disminució de les emissions de CO2 serà sis cops més gran que el rècord anterior, que va tenir lloc durant la crisi financera de 2008, i col·locarà la xifra total en nivells semblants als que hi havia fa deu anys. Tot plegat en un context on, com era d’esperar, les restriccions imposades als desplaçaments i a l’activitat econòmica han fet disminuïr no només els nivells de contaminació sinó també, és clar, els de gasos d’efecte hivernacle.
Això, però, no hauria de ser motiu de celebració perquè, segons les previsions, en absència d’una alternativa econòmica i mediambiental sostenible que estigui a punt de ser implementada, el “retorn a la normalitat”, sigui quina sigui, farà tornar a pujar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants a l’atmosfera. De moment, les previsions indiquen que la baixada de la demanda elèctrica mundial baixarà un 5%, la caiguda més gran des de la Gran Depressió de finals dels anys vint i principis del trenta del segle passat. En aquestes circumstàncies, però, hi ha una dada positiva: les energies renovables són de les poques que estan resistint l’embat de la crisi econòmica causada pel coronavirus i, segons la mateixa Agència Internacional de l’Energia, aquest 2020 podrien arribar a proporcionar el 40% de l’elecricitat mundial.
