Els oceans del nostre planeta contenen gairebé 200.000 poblacions diferents de virus, segons el darrer recompte elaborat per la Universitat Estatal d’Ohio, als Estats Units, i que ha estat publicat a la revista ‘Cell’. Aquests organismes, que viuen a profunditats de fins a 4.000 metres i que estan repartits per totes les latituds del món, del Pol Nord al Pol Sud, són majoritàriament inofensives per als humans però poden infectar tot tipus d’éssers vius que habiten els mars, dels crustacis més petits fins als mamífers marins és grans, les balenes.
Tot i això, la comunitat científica tot just ara comença a entendre el paper que juguen els virus en els ecosistemes i la química dels mars. És per això que aquest estudi, un mapa global dels virus marins elaborat a partir de mostres d’aigua de gairebé 80 indrets diferents de tot el món, és tan important, i ha sorprès els investigadors perquè tots els virus que han trobat es poden classificar en cinc grups que es basen en la seva localització i en la profunditat a què viuen. Segons va explicar la científica Ann Gregory a la cadena britànica BBC, quan es van examinar els gens dels virus trobats en aquestes comunitats, van trobar “proves d’adaptació genètica a les diverses zones de l’oceà”. A més, i tot i que es pensava que els indrets amb més diversitat serien a prop de l’equador, es va descobrir que l’oceà Àrtic conté molts tipus de virus diferents.
Com hem dit, tot i que els oceans són plens d’aquests organismes, la nostra comprensió del seu paper en la salut i el funcionament dels oceans és molt poc coneguda. Un litre d’aigua de mar pot contenir milers de milions de virus, la majoria dels quals es desconeixen. De fet, segons les darreres dades, el 90% de les poblacions mundials de virus marins no es poden classificar en cap dels grups coneguts fins ara. Entre els que s’han descobert, n’hi ha alguns de “gegants” que infecten les algues verdes. És per això que conèixer-los millor és tan important, perquè tenen una influència gens negligible en altres organismes molt importants com bacteris, fongs i les mateixes algues, que produeixen més de la meitat de l’oxigen del món i que són unes grans capturadors de diòxid de carboni de l’atmosfera.
