Observen per primer cop peixos biofluorescents a l’oceà Àrtic

Es tracta d'exemplars d'espècies de la família dels lipàrids que brillen amb tons verdosos i vermellosos

Un exemplar juvenil de Liparis gibbus

Un exemplar juvenil de Liparis gibbus | J. Sparks, D. Gruber, P. Kragh

Un equip d’investigadors del Museu Americà d’Història Natural, als Estats Units, ha documentat per primera vegada la biofluorescència d’una espècie de peix a l’oceà Àrtic, concretament a les aigües de les costes de Groenlàndia. S’ha observat en l’espècie Liparis gibbus i, el que ha sorprès encara més als científics, no brilla amb un sol color sinó en dos: verd i vermell. Tal com explica John Sparks, un dels responsables de l’estudi, en un comunicat, “la fluorescència marina és força rara a l’Àrtic”, cosa que ha fer que se “sorprenguessin” en descobrir-ho, ja que el fet que aquesta espècie no només brilli sinó que ho faci en dos colors és “molt inusual”.

Els professors Gruber i Sparks a Groenlàndia

Els professors Gruber i Sparks a Groenlàndia | P. Kragh / AMNH

La biofluorescència és la capacitat de convertir la llum blava en llum verda, vermella o groga, i és ben coneguda en espècies de peixos tropicals, que la fan servir per comunicar-se o aparellar-se. A l’Àrtic, però, on els dis poden ser molt llargs o molt curts segons l’època de l’any, els investigadors volien comprovar quin era l’efecte de períodes molt llargs de foscor en la capacitat de brillar. Així, el 2019, durant una expedició, els investigadors van poder observar com hi havia molt pocs animals biofluorescents i que fins i tot els que pertanyien a grups de peixos que a les zones tropicals i temperades brillen, a l’Àrtic no ho fan. L’excepció van ser dos exemplars joves de Liparis gibbus i un adult de Liparis tunicatus, que va ser localitzat a l’estret de Bering, entre Rússia i Alaska, i que brillava de color vermell. John Sparks i el seu col·lega i coautor d’aquest estudi, David Gruber, fa anys que investiguen la biofluoresència en tot tipus d’animals, tot i que la seva funció a nivell general continua sent un misteri, i Sparks afirma que descobrir-ho és l’objectiu més important dels seus treballs presents i futurs.

Nou comentari