Les anàlisis practicades en unes dents de cànids trobades a un jaciment de fa 28.500 anys, durant el Paleolític, aporten noves pistes sobre com es va produir la domesticació dels gossos. Segons els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista ‘Journal of Archaeological Science’, els habitants d’aquell assentament tenien dos grups de cànids, uns més semblant als llops i uns altres més semblants als gossos, que tenien dietes diferents, indicant un estadi intermig de domesticació.
Un examen en detall del desgast d’aquestes dents, trobades al jaciment de Predmostí, a la República Txeca, va permetre identificar dietes diferents en uns animals que, d’altra manera, resultarien molt difícils de distingir. En comparació amb els cànids més semblants als llops, els que s’assemblaven més als gossos -anomenats, justament, “protogossos”- tenien marques més grans, cosa que suggereix que s’alimentaven de menjar més dur i que s’havia de rosegar. En canvi, els més semblants als llops tenien menys marques, cosa que fa pensar que menjaven carn. Així, és probable que els gossos s’alimentessin d’ossos i altres restes que els llops no volien.
Aquesta diferenciació, en qualsevol cas, aporta una prova molt sòlida sobre les primeres etapes de la domesticació dels cànids, la primera que va tenir lloc abans de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia. El dubte, però, és en quin moment es va produir exactament, que podria ser entre fa 40.000 i fa 15.000 anys. Els darrers descobriments, però, indiquen que va ser força aviat, durant l’Edat de Gel. Esbrinar això, a més, també té implicacions sobre el coneixement de la nostra pròpia espècie, ja que la domesticació dels animals és un signe de coneixement important del medi.
