La meteorologia del mes de novembre, tal com va passar durant l’octubre, ha estat marcada pel pas de pertorbacions que, en arribar al Mediterrani, s’han aprofundit i han establert un flux humit i càlid del sud-est, però la precipitació associada s’ha restringit a la meitat est del país. En canvi, a la meitat oest i especialment al quadrant nord-oest, han estat menys importants, sense superar la mitjana mensual del novembre. Una altra característica d’aquest novembre ha estat la temperatura, que s’ha situat amb valors per sobre de la mitjana del novembre. Però l’aire fred que acompanyava les pertorbacions, especialment en els nivells mitjans de la troposfera, a més d’inestabilitzar l’atmosfera pel contrast amb la temperatura encara elevada del mar Mediterrani, ha provocat una temperatura més baixa al Pirineu, sobretot a les parts més elevades, on s’han observat anomalies tèrmiques negatives.
Un solc en els nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred en el seu centre, va quedar deslligat del corrent general el dia 5 i va provocar un episodi de precipitació que va afectar gran part del país. Es van superar els 30 mm al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, Prelitoral i depressió Central; cal remarcar les següents quantitats: 60,7 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà; 50,9 mm a Salòria (2.451 m), al Pallars Sobirà; i 46,4 mm al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça). L’aire fred associat a la pertorbació va provocar que la neu afectés sobretot el vessant sud del Pirineu a partir de 1.500 metres. Els gruixos de neu nova més destacats van ser 37 cm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran; 34 cm a Boí (2.535 m), a la l’Alta Ribagorça) i a Espot (2.519m), al Pallars Sobirà; i 24 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.
Entre els dies 8 i 9 de novembre es va produir un episodi de precipitació general, si bé les quantitats més importants es van registrar a la meitat est del país, amb màxims de més de 60 mm a diversos sectors de l’altiplà Central. Un solc fred a nivells mitjans de la troposfera va creuar la península Ibèrica per situar-se pràcticament sobre Catalunya. En superfície, la formació d’una petita baixa al golf de Lleó va provocar un flux de llevant a Catalunya, amb aire humit i relativament càlid. Les quantitats de precipitació més importants van ser 63,6 mm a Blancafort (la Conca de Barberà), 63,1 mm a Montblanc (la Conca de Barberà) i 42,5 mm a Campins (el Vallès Oriental). La precipitació en forma de neu va afectar el Pirineu, especialment la meitat oriental i al vessant sud, per sobre dels 1.900 metres. Els gruixos de neu nova més destacats van ser 19 cm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès; 15 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà; 13 cm Espot (2.519m), al Pallars Sobirà; i 12 cm a Boí (2.535 m), a la l’Alta Ribagorça i al Port del Comte (2.316 m) al Solsonès. Cal remarcar que entre els dies 12 i 13 la temperatura nocturna suau va provocar que a Roses (l’Alt Empordà) i a Barcelona – Zona Universitària (el Barcelonès) s’enregistrés la temperatura mínima més alta de la seva sèrie de novembre.
Un nou episodi de pluja del 14 al 16 de novembre va acumular més de 100 mm en poques hores a diversos sectors del litoral i prelitoral català. A l’interior la pluja va ser molt menys abundant i ni tan sols va arribar al Pirineu occidental, en una distribució típica d’aiguats de tardor a la Mediterrània. En general, la precipitació es va anar desplaçant de sud-est a nord-oest, però molt lentament, fet que va afavorir les importants acumulacions de pluja en alguns sectors. Les quantitats de precipitació més destacades l’encapçalen punts del litoral i prelitoral Central, l’Empordà i les Terres de l’Ebre, amb aiguats que van deixar fins a més de 150 mm entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Cal remarcar: 157,9 mm a Castellbisbal (el Vallès Occidental), 151,9 mm a Mas de Barberans (el Montsià), 148,4 mm al PN dels Ports (Baix Ebre), 141,0 mm a l’Observatori Fabra (el Barcelonès) i 137,4 mm a la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà). L’Observatori Fabra de Barcelona, situat a la serra de Collserola a 411 m d’altitud, va recollir 141,0 mm de pluja, gairebé tots (140,7 mm) durant el dia 15 de novembre. Cal retrocedir més de 30 anys, fins al 4 d’octubre de 1987, per trobar un dia més plujós en aquest punt de Barcelona. En aquella ocasió es van recollir 144,1 mm al llarg del dia i un total de 326,5 mm en 6 dies, un episodi excepcional.
Entre els dies 17 i 19, es va enregistrar un nou episodi de pluja que va deixar més de 100 mm a molts sectors de l’Empordà i de les comarques més properes, amb màxims superiors als 200 mm a l’interior de l’Alt Empordà. Localment, també es van recollir més de 50 mm a les Terres de l’Ebre, mentre que a la resta del país la pluja va ser molt menys abundant i fins i tot inexistent a cavall de les Garrigues i el Priorat, així com a l’Aran.
La situació sinòptica responsable d’aquesta llevantada va ser una de les que típicament poden provocar aiguats al Mediterrani, sobretot a la tardor: un anticicló molt potent centrat a Escandinàvia i una depressió a l’oest de la península Ibèrica. Entremig dels dos centres d’acció, un corrent marcat de vent de l’est incidint especialment sobre la Costa Brava, on es va observar maregassa amb àrees de mar brava i onades d’entre 3 i 4 metres d’altura arran de costa. Les quantitats de precipitació més importants registrades van ser 206,8 mm a Navata (l’Alt Empordà), 177,6 mm a Pantà de Darnius – Boadella (l’Alt Empordà) i 174,8 mm a Lliurona (l’Alt Empordà). A molts sectors de l’interior de l’Alt Empordà cal anar fins a finals de novembre de 2014 per trobar un episodi comparable. En aquella ocasió, en quatre dies es van recollir 308 mm a Lliurona, 274 mm a Espolla o 263 mm a Cabanes, dels quals 219 mm en un sol dia (30 de novembre de 2014). Les grans acumulacions de pluja de l’Empordà s’expliquen més per la persistència de la pluja que no pas per la seva intensitat. Tot i que diverses estacions de l’Alt Empordà van recollir màxims d’entre 1 i 2 mm de pluja en 1 minut (1,9 mm a Portbou o a Espolla), cap d’elles no va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts). Això sí, la pluja va ser molt persistent i en alguns sectors interiors de l’Alt i el Baix Empordà va estar-hi plovent de manera gairebé ininterrompuda entre el dia 17 a la matinada i el 18 a la nit.
Com a sector pirinenc més proper a la zona de màxima incidència de la llevantada, l’est del Ripollès va registrar la nevada més important d’aquest episodi. A la capçalera del Ter, l’observador a Ulldeter (1.999 m) va mesurar 32 cm de neu nova. Pel que fa a la cota de neu, al Ripollès va arribar a baixar fins al voltant dels 1.000 m durant la matinada de del dia 18, però al llarg del dia va situar-se cap als 1.200 – 1.400 m. A la resta del Pirineu i Prepirineu la cota de neu va ser més alta i la nevada menys important. Cal destacar els gruixos de neu nova de 15 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), 12 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça), 6 cm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès) i 6 cm a Núria (1.971 m, Ripollès). Tot i que en aquest episodi l’activitat elèctrica no va ser especialment destacada, alguns dels xàfecs van anar acompanyats de tempesta. Concretament, els dies 17 i 18 la XDDE va registrar un total de 887 llamps núvol-terra, dels quals 139 van caure a Catalunya.
El mes de novembre s’ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya, particularment a l’altiplà Central. Ha estat normal a la vall de l’Ebre i a les parts més elevades del Prelitoral i normal o fred a cotes altes del Pirineu. La distribució de l’anomalia de temperatura del mes de novembre ha estat conseqüència de l’aire fred que acompanyava les pertorbacions, que va provocar una temperatura més baixa al Pirineu, sobretot a les parts més elevades amb anomalies tèrmiques negatives. En canvi, en superfície el flux de llevant humit i més càlid procedent de la Mediterrània ha mantingut una temperatura per sobre de la mitjana climàtica a la resta del Principat.
Bona part del territori presenta valors d’irradiació solar global propers o clarament per sota de la mitjana, amb l’excepció de la Val d’Aran, amb valors lleugerament per sobre dels normals. Algunes estacions del prelitoral i del Prepirineu han mesurat la radiació solar més baixa de la sèrie en un mes de novembre, com és el cas del PN dels Ports, amb dades des de 2007, i Montsec d’Ares (1.572 m), en funcionament des del 2003. De totes maneres, al conjunt del país els valors d’irradiació van ser inferiors els novembre de 2014 i 2011.
