Tot i que l’empremta ambiental de l’activitat humana només ha estat estudiada durant les darreres dècades, aquesta no només és molt important sinó que es remunta desenes de milers d’anys enrere, molt més del que, probablement, pensem habitualment. Les restes d’aquesta activitat es poden trobar, per exemple, als jaciments arqueològics, que ens permeten conèixer una història de milers d’anys a través dels quals els humans han caçat, domesticat i transportat animals, han alterat el paisatge i han actuat davant canvis mediambientals com ara variacions de temperatura i del nivell del mar.
Ara, tot aquest historial es pot accedir a través d’Internet gràcies a una plataforma de lliure accés anomenada ZooArchNet, que recull dades recollides en fons biològics i arqueològics i que ha estat preparada per un equip de diverses universitats nord-americanes. Gràcies a aquesta plataforma, es pot tenir una perspectiva a llarg termini d’algunes de les crisis de biodiversitat més importants del moment, com ara l’extinció d’espècies animals i la pèrdua d’hàbitats, i pot permetre fer polítiques de conservació amb molt més coneixement de la situació. ZooArchNet ha estat presentada a través d’un article a la revista ‘PLOS ONE’.
La importància d’aquest nou recurs és la seva capacitat d’omplir el buit que hi ha entre les dades paleontològiques i les modernes i reconstruir l’estat i els canvis que hi ha hagut a la biodiversitat del nostre planeta des dels primers períodes de la història humana, gràcies a restes com fragments de cloïsses o fins i tot estris i joies elaborades amb ossos d’animals, que no només proporcionen informació cultural important sinó també biològica. L’objectiu de ZooArchNet, doncs, no és ser només un portal amb dades agregades de diverses fonts sinó servir, també, com a connector interdisciplinar, servint com a pont per relacionar diverses fonts d’informació per proporcionar una aproximació més global a la història de la Terra i a la de la nostra espècie.
Tenir en compte que la influència humana a la natura es remunta a fa centenars de milers d’anys i tenir-ho en compte en els estudis actuals sobre la biodiversitat també pot ajudar-nos a entendre com i per què els nostres avantpassats van prendre algunes decisions, com per exemple quines raons van dur-los a caçar alguns animals fins a l’extinció i domesticar-ne d’altres o com es va passar de fer servir el medi ambient d’una manera sostenible a degradar-lo com s’ha fet fins ara. Aquesta peça del puzzle -la humana- és un element essencial per resoldre els problemes a què ens enfrontem actualment, mostrant-nos on vivien els animals al passat, com s’han mogut, quina influència han tingut els humans en aquests moviments i com ha evolucionat la relació entre ells i els animals domesticats. Alguns animals que creiem nadius de determinades zones, per exemple, van ser introduits pels humans fa milers d’anys, i això és molt important de saber a l’hora d’establir polítiques de conservació ja que el que nosaltres considerem la distribució natural d’algunes espècies podria no ser-ho.
