L’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) estan aplicant de manera pionera la radioteràpia intraoperatòria al tractament de dos tipus de tumors cerebrals. Els objectius són reduir el risc de recidiva dels tumors, aconseguir preservar la part del cervell no afectat dels efectes secundaris en la radiació i augmentar el control de la malaltia. La radioteràpia intraoperatòria s’aplica des de fa uns anys al càncer de mama i als tumors pelvians i ara es comença a utilitzar també en neurooncologia. L’equip de neurocirurgia extirpa en primer lloc el tumor al pacient i, tot seguit, durant la mateixa sessió quirúrgica, s’aplica la radioteràpia al llit del tumor que s’ha extret.
Durant la fase d’aplicar la radioteràpia, l’especialista està assistit des de l’exterior, mitjançant connexió remota, per un radiofísic i un anestesista. Les intervencions tenen lloc en un quiròfan híbrid de l’Hospital Universitari de Bellvitge dotat amb un TC intraoperatori i amb protecció radiològica mitjançant parets plomades, en el qual s’adapta el dispositiu de radiació intraoperatòria.
La Unitat Funcional de Neurooncologia HUB-ICO és des de fa més d’un any un dels primers centres europeus en començar a aplicar aquest procediment.
Un dels dos estudis en els quals participa la unitat és l’anomenat INTRAGO-II (Intraoperative Radiation Therapy in Newly Diagnosed Glioblastoma). Es tracta de l’únic assaig internacional de comparació dels resultats de l’addició de la radioteràpia intraoperatòria al tractament convencional contra el glioblastoma multiforme, el tumor cerebral primari més freqüent. L’assaig està liderat per la Universitat de Mannheim (Alemanya) i hi participen més de 20 hospitals d’Europa i Amèrica. L’ICO-HUB va ser el primer centre espanyol a incorporar-s’hi, i ha aportat fins ara 13 pacients a l’assaig.
D’altra banda, l’equip de l’ICO i l’HUB ha posat en marxa l’assaig INTRAMET per tal d’avaluar el tractament mitjançant radioteràpia intraoperatòria de pacients afectats per metàstasi cerebral. Fins ara s’ha aplicat a quatre casos.
Tant els glioblastomes com les metàstasis cerebrals es troben entre els tipus més greus de càncer cerebral. Els pacients amb glioblastoma tenen un temps mitjà de supervivència d’uns 15 mesos amb el tractament estàndard i el nombre de pacients supervivents als cinc anys és inferior al 10%. Les metàstasis cerebrals són una complicació també molt agressiva secundària a l’aparició d’un tumor maligne en una altra part del cos que tenen una supervivència mitjana inferior a un any.
El neurocirurgià de la Unitat Funcional de Neurooncologia HUB-ICO, Gerard Plans, ha destacat que aquest nou sistema “permet aplicar la radioteràpia d’un manera precoç i incidir directament sobre el microambient tumoral“. Ha afirmat que també suposa per al pacient “la comoditat de rebre en un mateix dia la cirurgia i la radioteràpia, en lloc de començar a sotmetre’s a una radioteràpia externa de forma diferida i en diverses sessions després de la cirurgia”. Plans ha confiat que els resultats dels estudis actualment en marxa puguin demostrar aquests beneficis i ajudar a convertir el tractament en estàndard.
Bellvitge disposa de tres quiròfans híbrids, amb instal·lació de tomografia computada dins del mateix quiròfan. Compta també amb tecnologia de cirurgia guiada per fluorescència per intervenir tumors cerebrals com ara el glioblastoma, així com sistemes de monitoratge neurofisiològic que controlen i prevenen possibles danys cerebrals col·laterals derivats de la neurocirurgia.
L’oncòloga radioteràpica de la Unitat Funcional de Neurooncologia HUB-ICO i investigadora principal de l’assaig INTRAGO-II, Anna Lucas, ha destacat que mitjançant la tecnologia de que disposa el centre, es pot irradiar pràcticament només el primer centímetre de teixit cerebral adjacent a la paret de la cavitat tumoral, on el risc de recidiva és més alt, i així preservar la resta del cervell dels efectes secundaris de la radiació. Ha apuntat que amb aquesta estratègia, es busca incrementar la dosi administrada a aquesta zona de més risc i augmentar així les probabilitats de control de la malaltia. Ha explicat que en el glioblastoma ja s’ha intentat l’escalada de dosi amb altres tècniques però no s’ha aconseguit sense causar dany a la resta de cervell, i per això ha confiat que amb aquesta irradiació tant focalitzada es pugui assolir.
Per la seva banda, l’oncòleg radioteràpic de la Unitat Funcional de Neurooncologia HUB-ICO i investigador principal de l’assaig INTRAMET, Miquel Macià, ha afegit que a diferència d’anteriors prototips, l’aparell emprat actualment disposa d’un braç articulat i uns aplicadors esfèrics que optimitzen l’administració del tractament. En el cas de les metàstasis, ha remarcat el “beneficiós efecte radiobiològic d’administrar el tractament adjuvant a la cirurgia en una sola dosi i de forma immediata, evitant la repoblació cel·lular durant el temps de demora per l’inici del tractament en el cas de la radioteràpia externa”.
