El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, va presentar aquest dimecres el Pla estratègic 2019-2022 d’educació i voluntariat ambiental als parcs naturals de Catalunya. Es tracta d’un document que recull la planificació amb visió global en aquest àmbit, amb l’objectiu de programar accions prioritàries i millorar i enfortir un dels aspectes clau de la gestió d’un parc. Miralles va destacar que el Pla vol “optimitzar i estalviar energies, repartir feines i sumar esforços, perquè ningú per separat arriba a res”. Així, va apostar per “posar-nos fites compartides, treballar coordinats i en xarxa, alinear estratègies per fer un salt endavant”, i va recordar que “l’educació ambiental i el voluntariat són l’eina per conèixer i saber llegir la natura, per enamorar-se’n i per trobar maneres de passar a l’acció”.
El pla abasta 14 Espais Naturals de Protecció Especial gestionats pel Departament de Territori i Sostenibilitat: Aiguamolls de l’Empordà; Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; Alt Pirineu; Cadí-Moixeró; Cap de Creus; Capçaleres del Ter i del Freser; Delta de l’Ebre; els Ports; l’Albera; Mas de Melons i Secans de Lleida; Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; Poblet; Serra de Montsant, i Zona Volcànica de la Garrotxa. Es concep com un pla marc que estableix directrius per als plans propis de cada ENPE, que, al seu torn, es consolidaran per mitjà dels programes educatius diferenciats segons els destinataris prioritaris: centres educatius locals, centres educatius d’altres territoris, població i entitats no lucratives locals, agents econòmics i professionals, administracions locals i visitants i turistes. Tanmateix, la gran majoria de directrius, criteris i accions previstes són perfectament assumibles per altres espais naturals que disposin d’estructures de gestió amb capacitat per implementar-les i també per altres unitats que tinguin encomanades accions d’educació i voluntariat ambiental.
La coordinació entre administracions i entitats s’evidencia en la participació de la Diputació de Barcelona en la jornada, i en la voluntat d’integrar les línies de treball de les organitzacions referents en educació i voluntariat ambiental, com ara la Societat Catalana d’Educació Ambiental i la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya. El pla preveu 36 accions que es desenvoluparan en el conjunt dels parcs i 28 més a cada un d’ells. Abasten aspectes d’educació ambiental, voluntariat ambiental, governança i comunicació. Entre altres, el Pla preveu la necessitat de definir criteris de qualitat per elaborar programes i activitats d’educació ambiental, fixar procediments per canalitzar les demandes de voluntariat, establir mecanismes per treballar vers una educació ambiental coordinada a escala de Catalunya i tenir un nou pla de comunicació vinculat a aquesta temàtica.
Fa més de tres dècades que els parcs naturals acullen accions d’educació i sensibilització ambiental, amb un ventall ampli de públics i col·laboradors. No obstant això, l’execució d’aquestes accions han respost més a satisfer necessitats puntuals de cada espai i no a una planificació estratègica amb visió global. Elaborat amb una metodologia participativa, el Pla s’emmarca en l’Estratègia de patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el full de ruta del Govern de la Generalitat en matèria de conservació de la natura fins al 2030. S’inclou dins dels objectius estratègics d’ampliar la conscienciació de les persones en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat, i d’augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. El voluntariat ambiental, tot i considerar-se un instrument d’educació ambiental, a més d’una via per fomentar la participació ciutadana, es tracta com un àmbit d’actuació diferenciat per les especificitats que presenta. En aquest sentit, disposa de legislació pròpia que estableix, entre d’altres aspectes, que els òrgans de gestió dels espais naturals, en tant que unitats integrades en l’Administració pública, no poden gestionar directament voluntaris ni organitzar ni executar programes estables de voluntariat.
Com a pas previ a la redacció del Pla, es va elaborar una diagnosi de la situació de partida per d’identificar els principals reptes i necessitats a afrontar. Els 10 reptes a què el Pla vol donar resposta són:
1. Establir estratègies particulars en cada ENPE adaptades a la seva realitat, que defineixin l’educació i el voluntariat ambiental com una tasca intrínseca en la gestió, i que concretin els destinataris clau i els programes d’educació ambiental a desenvolupar
2. Dimensionar i destinar al disseny i l’execució de programes d’educació ambiental els recursos econòmics mínims necessaris i garantir-ne l’estabilitat per tal de consolidar en el temps les activitats que se’n deriven
3. Definir i dimensionar el perfil professional i les tasques a assumir del personal tècnic dels ENPE dedicat a l’educació i el voluntariat ambiental
4. Garantir una coordinació i col·laboració eficaç i fluïda entre els organismes que planifiquen l’educació i el voluntariat ambiental, entre els propis ENPE i entre els ENPE i les empreses/entitats que executen els programes
5. Garantir una oferta d’activitats d’educació ambiental adequada en cada ENPE, tant en l’àmbit formal com no formal, i que prioritzi els agents locals
6. Definir i aplicar eines, criteris i procediments de qualitat, documentació, avaluació i seguiment comuns de les activitats de tots els ENPE
7. Definir i implementar un model de voluntariat per a cada ENPE basat en la col·laboració estable amb entitats de voluntariat i que compleixi amb la Llei 25/2015
8. Millorar i completar la xarxa d’equipaments d’educació ambiental
9. Prèvia avaluació dels recursos pedagògics existents, actualitzar aquells més utilitzats (o més importants) i planificar-ne la creació de nous, a poder ser de manera coordinada.
10. Diversificar els canals de comunicació i definir estratègies de difusió coordinades
