Un nou instrument controlarà les emissions de CO2 des de l’Estació Espacial Internacional

Enviat per la NASA aquest dissabte gràcies a un coet Falcon, complementarà la informació que ja dóna el satèl·lit OCO-2, posat en òrbita el 2014

Diòxid de nitrogen global

Aquest mapa mostra les emissions globals de diòxid de nitrogen, una imatge semblant a les que podran proporcionar l’OCO-2 i OCO-3 | Agència Espacial Europea

L’agència espacial nord-americana ha enviat un nou instrument a l’Estació Espacial Internacional que controlarà les emissions i el moviment del diòxid de carboni a la Terra. L’OCO-3, com se l’ha batejat, ha viatjat a bord d’un coet Falcon de la companyia SpaceX i va ser fabricat amb les peces sobrants del muntatge del satèl·lit OCO-2, que es va posar en òrbita el 2014 amb el mateix objectiu. Així, els dos instruments es complementaran per donar informació més precisa de com es distribueix el CO2 a l’atmosfera del nostre planeta.

L’oceà Pacífic vist des de l’Estació Espacial Internacional | NASA

Mentre el satèl·lit orbita el planeta en el que s’anomena una òrbita helisíncrona solar, que permet veure qualsevol punt del planeta a la mateixa hora del dia, l’instrument, a bord de l’estació, només veurà 51º al nord i al sud de l’equador però els veurà en moments diferents. Això resultarà útil perquè la capacitat de les plantes d’absorbir CO2 depèn de l’hora del dia i, per tant, les dades de totes dues missions es complementaran per resoldre els dubtes que encara envolten el cicle del diòxid de carboni, tant pel que fa a les seves emissions com a la seva absorció.

De totes les emissions d’aquest gas, aproximadament la meitat es queda a l’atmosfera, contribuint a l’escalfament global, mentre que l’altra meitat és absorbida pels oceans i també per la terra de diferents maneres, una de les quals és a través de les plantes. Gràcies als espectròmetres de les dues missions OCO, la llum reflectida per la superfície del nostre planeta pot ser separada en colors i, així, saber quant diòxid de carboni hi ha a cada lloc de la Terra, en un procés complex que també inclou separar l’efecte del CO2 en la llum reflectida del que es pot atribuir als altes gasos presents a l’atmosfera.

Nou comentari