Investigadors del Consorci Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) han demostrat l’eficàcia d’una nanopartícula de creació pròpia que bloqueja la disseminació de les cèl·lules tumorals de la leucèmia mieloide aguda sense danyar les sanes. El tractament d’aquesta malaltia és fins ara molt agressiu i amb efectes secundaris severs.
La investigació ha demostrat que aquest nou nanofàrmac funciona en models animals atacant directament les cèl·lules danyades i minimitzant els efectes adversos. El nanofàrmac està format per una nanopartícula unida a una toxina, anomenada auristatina, que és entre 10 i 100 vegades més potent que els fàrmacs utilitzats habitualment en clínica.
La investigació ha estat liderada pel Grup de Recerca en Oncogènesi i Antitumorals de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, adscrit al CIBER-BBN i la participació dels grups de l’Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Els resultats han estat publicats a la revista ‘Journal of Hematology and Oncology’. Segons explica el cap de grup del CIBER-BBN, Ramon Mangues, s’ha dissenyat un nanoconjugat “que es dirigeix únicament a les cèl·lules que tenen en la seva superfície un receptor que està sobreexpressat en cèl·lules leucèmiques anomenat CXCR4”. D’aquesta manera, la partícula entra i allibera l’auristataina en les cèl·lules que tenen aquest receptor.
El CXCR4 està sobreexpressat en un percentatge elevat de cèl·lules leucèmiques de pacients amb mal pronòstic o aquells que han recaigut. Per això, els investigadors apunten que la troballa podria tenir un gran impacte clínic sobre els pacients de leucèmia mieloide aguda. Així mateix, aquest receptor està sobreexpressat en més de 20 diferents tipus de càncer en els quals també es relaciona amb mal pronòstic i per això podria ser avaluat en un futur com a possible tractament d’altres tumors d’alta prevalença.
La nanopartícula dissenyada és capaç d’internalitzar en les cèl·lules leucèmiques a través del receptor CXCR4 i eliminar-les. També s’ha demostrat la seva capacitat de bloquejar la disseminació de les cèl·lules leucèmiques en un model animal de ratolí sense produir cap tipus de toxicitat ni efecte advers. Per tant, el fàrmac podria ajudar els pacients que no poden ser tractats amb els fàrmacs actuals per la seva alta toxicitat, com aquells d’avançada edat o amb altres característiques no favorables a el tractament convencional.
També hi entrarien els pacients que han desenvolupat resistència als fàrmacs o els que han patit una recaiguda després de ser curat, ja que les seves cèl·lules leucèmiques tindrien una alta expressió del receptor CXCR4, diana del nanofàrmac. “Per tant, hi ha un ampli espectre de pacients que podrien beneficiar-se d’aquest nou tractament tenint aquests resultats una gran rellevància clínica si es confirma la seva efectivitat en futurs assajos clínics “, apunta Mangues.
