Un nou estudi reforça la teoria de l’autodomesticació humana

Comparant el genoma humà amb el d'animals domesticats i salvatges, investigadors de la UB han observat trets similars

Humans primitius

Els mateixos éssers humans hauríem pogut triar, d’entre tots nosaltres, quins eren els que tenien actituds més socials, segons la hipòtesi de l’autodomesticació humana. Ara, un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona ha trobat evidències genètiques que aquest procés evolutiu relment va existir. En un estudi publicat a la revista ‘PLOS ONE’, afirmen haver trobat gens relacionats amb la domesticació que se solapen entre animals domèstics i humans moderns que, en canvi, no apareixen ni als animals salvatges ni als homes de Neanderthal. Aquesta troballa, segons els mateixos investigadors, ajuda a “revelar informació sobre un dels aspectes que ens fa humans: el nostre instint social”. A diferència de les espècies que han estat domesticades pels humans, doncs, algunes altres s’haurien domesticat sense intervenció externa. L’estudi pretenia trobar evidències biològiques d’aquest procés estudiant els genomes d’ancestres extingits dels humans, com els neandertals o l’home de Deníssova.

Una de les raons per pensar que aquest procés podia haver-se donat és el fet que els humans moderns són més dòcils i tolerants i que la capacitat de cooperació i de conducta social és essencial. A més els humans, en comparació amb altres homínids, presenten un aspecte més gràcil, com passa quan comparem els animals domèstics i els seus cosins salvatges. Per identificar aquests trets que els investigadors consideren indicadors d’autodomesticació, van elaborar una llista de gens a partir de la comparació amb espècies humanes ja extingides i, després, la van comparar amb el genoma d’alguns animals domèstics i dels seus parents salvatges, com per exemple els gossos i els llocs o els bous amb els bisons. Els resultats mostren un nombre de coincidències rellevant en els gens triats.

Els investigadors també van fer servir mesures estadístiques, com ara els grups control, per confirmar els resultats obtinguts. Per descartar que les coincidències genètiques observades fossin aleatòries, també es va comparar el genoma dels grans simis, comprovant que les coincidències entre humans i animals domèstics no es repetien en ximpanzés, organgutans ni goril·les, mostrant l’existència d’algun tipus de relació “especial”. Tot i que encara caldran més experiments per veure quins trets anatòmics, cognitius i conductuals estan directament relacionat amb cadascun dels gens identificats, la teoria de l’autodomesticació sembla cada cop més a prop de ser demostrada al cent per cent.

Nou comentari