Les temperatures rècord que s’estan registrant a l’Antàrtida durant aquests mesos -on és estiu a l’Hemisferi Sud- no només estan causant que la neu i el gel del continent es fonguin a un ritme mai vist fins ara. Durant les darreres setmanes, a més, parts de la Península Antàrtica han quedat cobertes d’una neu de color vermell que, des d’un punt de vista gairebé poètic, sembla que avisi la Humanitat del que està passant arreu del planeta. A l’illa de Galíndez, a prop de la península, els ocupants de la Base d’Investigació Vernadsky (Ucraïna) han mostrat a les xarxes socials els grans rastres vermells, com esquitxades de sang, que cobreixen les planes i glaceres de la zona.
La causant d’aquesta “neu de sang” és una alga vermella anomenada Chlamydonomas nivalis, present a les neus i les muntanyes de tot el món. Adaptada per viure en aigua molt freda, passa els hiverns dorment a la neu i el gel i, quan aquest comença a fondre’s, floreix, escampant espores vermelles per tot arreu. La seva existència no és cap novetat: al segle III abans de Crist, Aristòtil ja havia escrit sobre aquesta alga, que ha rebut molts noms diferents a través de la història i les cultures. El seu color vermell ve dels seus carotenoides, els mateixos pigments que donen el color a les pastanagues o les carbasses, que els serveixen per absorbir calor i protegir-se de la llum ultraviolada. Això, però, també contribueix a que la neu i el gel del voltant es fonguin més ràpid, creant un bucle que es retroalimenta: com més fusió, més floració d’algues vermelles, que absorbeixen més calor i contribueixen a fondre encara més neu i gel.
Aquests processos, causats per l’escalfament global, no només estan afectant l’Antàrtida sinó moltíssimes altres parts del món. La causa de la marea d’escuma que va inundar alguns pobles catalans, com Tossa de Mar, durant el temporal Glòria, no té un origen gaire diferent que el de la neu ensangonada de l’Antàrtida i, com ella, podria fer-se cada cop més i més habitual a mesura que el planeta continua escalfant-se.
