Gràcies a algunes bombolles d’aire que van quedar atrapades a la neu i el gel fa segles, un equip d’investigadors nord-americans i francesos han aconseguit respondre una pregunta que feia temps que rondava la comunitat científica: quant han augmentat els nivells d’ozó troposfèric (és a dir, a l’aire que respirem) des de l’inici de la Revolució Industrial? Tal com ha estat publicat a la revista ‘Nature’, els experts van combinar les dades obtingudes d’aquestes petites bombolles amb models químics per arribar a la conclusió que, des de 1850, els nivells d’ozó a la capa més baixa de l’atmosfera ha augmentat, aproximadament, un 40%. Aquesta xifra, a més, dóna confiança als científics ja que, tot i que no disposaven de proves, els models informàtics més nous havien fet estimacions molt semblants.
L’ozó és una molècula formada per tres àtoms d’oxigen que es forma en reaccions químiques gràcies a la llum del Sol i que és molt reactiva, ja que té tendència a alliberar un dels seus àtoms per formar una molècla més estable. La majoria de l’ozó de la Terra és a l’estratosfera, on forma la famosa “capa” que ens protegeix de la majoria de la radiació ultraviolada procedent del Sol i l’aprimament de la qual va ser una de les grans preocupacions de la Humanitat durant la dècada dels 80. Malgrat alguns entrebancs significatius, sembla que aquesta batalla es va guanyar. L’ozó de la troposfera, però, suposa un problema, ja que pot causar danys a plantes, animals i persones i, de fet, és responsable de centenars de milers de morts cada any. El problema és que, fins als 70, no se sabia per què estava augmentant l’ozó present a les capes baixes de l’atmosfera i, a més, les primeres mesures de les seves concentracions, de finals del segle XIX, es feien amb tests de paper d’una precisió molt baixa. Les bombolles de la neu i el gel però, tenien la resposta, ja que si bé és massa reactiu per haver-se conservat al seu interior, se’n podien trobar les restes en forma d’isòtops d’oxigen.
Més del 99,5% de tot l’oxigen que hi ha a la natura té 8 protons i 8 neutrons, és a dir, una massa atòmica de 16. Dos de cada 1.000 àtoms, però, tenen una massa atòmica de 18, amb dos electrons addicionals que demostren l’existència de processos químics ozó/oxigen (O3/O2) i que, per tant, permeten saber quant n’hi havia hagut de cada. Així és com van arribar a calcular les concentracions d’ozó troposfèric abans de l’inici de la Revolució Industrial i les van poder comparar amb les actuals.
