La trenca, l’ocell més escàs de la península Ibèrica i que ja només nidifica a la demarcació de Lleida, ha viscut una extraordinària temporada de cria aquest 2020. Així, enguany s’han comptabilitzat deu polls que han volat del niu, xifra que triplica la de l’any passat i és la més alta dels darrers sis anys.
Des de les ONG WWF i Trenca, es mostren satisfetes amb aquestes dades, tot i que alerten que la situació de l’espècie és “desesperada” i que és urgent augmentar els esforços per evitar-ne la seva extinció a l’Estat, tenint en compte que als anys 80 hi havia més del 90% de la seva població reproductora en aquest territori. Ara, després de la cria, les trenques ja comencen el seu viatge cap a les seves zones d’hivernada, al sud d’Àfrica.
Els esforços per a la seva conservació, coordinats per Trenca, es desenvolupen a la natura amb la protecció de les últimes parelles i les seves zones de nidificació. L’altre pilar del projecte és el programa de cria en captivitat establert al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent de Lleida, dut a terme per la Generalitat de Catalunya. Enguany van arribar a Ponent tretze trenques durant la primavera i la taxa de retorn (el percentatge d’ocells que han tornat respecte als que es van alliberar l’any anterior) ha estat del 27%, la més alta dels últims anys.
Des de Trenca i WWF destaquen que la cria en captivitat també ha assolit una bona fita enguany, ja que s’ha superat el miler de polls nascuts a Vallcalent des que va veure la llum el primer, l’any 2009. A més, malgrat les dificultats arran de la crisi sanitària, els alliberaments d’aquest tipus d’exemplars s’han pogut mantenir. Així, s’ha arribat a alliberar 55 trenques entre la plana de Lleida i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on s’està treballant per a recuperar l’espècie després de la seva desaparició l’any 2002.
Tot i que els resultats d’enguany són “esperançadors” per a les ONG Trenca i WWF, aquestes entitats recorden que l’Estat va declarar la trenca “en situació crítica” al 2018, la màxima categoria d’amenaça per a una espècie silvestre i que obliga a prioritzar mesures per a la seva recuperació.
Per aquest motiu, consideren que “és urgent que el Ministeri es coordini amb la Generalitat de Catalunya per a posar en marxa les mesures prioritàries acordades pel Grup de Treball de l’espècie com són l’ampliació de l’actual centre de cria de Vallcalent i la creació d’un segon centre de cria, o la posada en marxa d’un pla de treball que allunyi l’espècie de l’abisme de l’extinció”, segons han expressat en un comunicat.
A banda dels pocs exemplars que tornen cada any del seu periple migratori, probablement degut a canvis climàtics en les zones d’hivernada, la segona major amenaça per a l’espècie és la destrucció i degradació del seu hàbitat per la intensificació de l’agricultura, que deixa sense espai la fauna i buida els camps de vida.
“La trenca és un exemple més de l’alarmant declivi que estan patint els ocells i la biodiversitat dels ambients agrícoles”, explica el coordinador científic de Trenca, Marc Gálvez. “Cada espècie és una peça irreemplaçable de la nostra biodiversitat i seria imperdonable permetre la desaparició de la trenca a la península ibèrica”, assegura la responsable del programa d’espècies de WWF Espanya, Gema Rodríguez, que afegeix: “La situació d’aquest fascinant ocell ens recorda l’estat d’emergència que viu la nostra biodiversitat, i que urgeix prendre mesures per a revertir la situació.”
Els actuals treballs de conservació de l’espècie, promoguts per la Generalitat de Catalunya i coordinats per Trenca, són possibles principalment gràcies al suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, però és necessari assegurar, tal com diuen aquestes organitzacions, la continuïtat de les accions en el futur i multiplicar els esforços. El Zoo de Barcelona i WWF també formen part d’aquesta iniciativa.
