L’agència espacial nord-americana ha anunciat que la propera destinació on s’ha proposat arribar és Tità, una de les fascinants llunes de Saturn. Per continuar l’exploració dels origens de la vida, la nova missió, batejada com a Dragonfly (Espiadimonis) es dirigirà cap al satèl·lit per analitzar mostres i examinar indrets concrets d’aquesta lluna glaçada que se sap que conté compostos orgànics. En principi, el llançament tindrà lloc l’any 2026 i la Dragonfly arribarà a Tità el 2034. Un cop allà, el vehicle d’exploració, una mena de petit helicòpter, visitarà dotzenes d’indrets de la seva superfície buscant processos químics prebiòtics que es creu que són comuns amb la Terra. Precisament, que el Dragonfly tingui aquesta forma és destacable, ja que serà el primer cop que una investigació científica de la NASA a un altre planeta es fa amb un aparell multirotor. En línies generals, amb els seus vuit rotors serà semblant a un gran dron que aprofitarà l’atmosfera de Tità, quatre cops més densa que la nostra, per volar amb tot el seu equip científic per analitzar materials in situ.
Les semblances entre Tità i la Terra primitiva poden aportar molta informació sobre l’origen de la vida al nostre planeta. Durant la seva missió, que durarà una mica menys de 3 anys un cop arribada a Tità, la Dragonfly explorarà diversos ambients, de les dunes orgàniques fins a cràters d’impacte on hi hauria hagut aigua líquida i compostos orgànics complexos, bàsics per a la vida, durant desenes de milers d’anys. Els instruments de la nau estudiaran fins on ha avançat la química prebiòtica i també les propietats de l’atmosfera, la superfície i les reserves d’aigua subterrànies, a més de buscar, és clar, indicis químics de l’existència de vida present o passada. Per a la seva missió, la Dragonfly es podrà aprofitar dels 13 anys de dades de la sonda Cassini, que li permetran triar quan i on aterrar i tenir indrets potencialment interessants predefinits. En total, s’espera que la nau es desplaci uns 175 quilòmetres per la superfície de la lluna.
Tità, la segona lluna més gran del Sistema Solar, és més gran que Mercuri i orbita Saturn a una distància de 1.400 milions de quilòmetres del Sol, deu cops més que nosaltres. A la seva superfície, on la pressió és un 50% superior a la de la Terra, la temperatura és d’uns 189 graus sota zero. La seva atmosfera està basada en el nitrogen, com la nostra, tot i que allà els núvols i la pluja són de metà en comptes de vapor d’aigua. Aquest compost orgànic, justament amb altres de semblants, l’energia del planeta i la presència d’aigua, fan que presenti certes semblances amb les condicions en què va aparèixer la vida a la Terra.
