Un equip d’investigadors de l’empresa Roslin Technologies d’Edimburg (Escòcia) han aconseguit, mitjançant la modificació genètica, que un grup de gallines pongui ous que contenen medicaments contra l’artritis i alguns tipus de càncer, segons informa el periodista Pallab Ghosh a la cadena britànica BBC. Aquests productes, que d’aquesta manera resulten fins a cent vegades més barats de produir que en una fàbrica, podrien fer baixar enormement el seu preu de venda al públic, fent-los molt més accessibles.
D’altra banda, segons afirma la doctora Lisa Herron, de Roslin Technologies, a l’article de Ghosh, les gallines no pateixen cap efecte negatiu per la modificació genètica i, de fet, viuen millor que la majoria d’animals de granja, en espais grans, ben alimentades i controlades diàriament per tècnics especialitzats. Les gallines, afirma Herron, ponen ous com ho farien en circumstàncies normals, sense que la seva salut se’n ressenti gens ni mínim.
Fins ara, els científics havien demostrat que modificar genèticament cabres, conills i gallines podia servir perquè la seva llet o els seus ous continguessin proteïnes beneficioses pel tractament d’algunes malalties. Aquest nou mètode, però, sembla més eficient, produint més quantitats de medicaments i amb un cost relatiu més baix. Tenint en compte que aquest sistema és entre 10 i 100 vegades més barat que en una fàbrica, afirma Herron, “podriem esperar, almenys, un cost de producció total que fos, com a mínim, 10 cops menor”. Al cap i a la fi, un corral sempre serà molt més barat de construir que les grans sales esterilitzades per a la producció industrial de medicaments.
Moltes malalties tenen el seu origen en la incapacitat del cos de produir prou quantitats d’un cert producte químic o proteïna de manera natural i, per tant, es tracten amb medicaments que compensen aquesta mancança. Actualment, però, aquests productes els produeixen empreses farmacèutiques a costos -i preus de venda al públic- que poden arribar a ser altíssims. Roslin Technologies ha aconseguit eliminar això de l’equació introduint el gen humà que produeix la proteïna en qüestió a l’interior de l’ADN de les gallines, específicament a la part que controla la producció de la clara dels ous.
Així, la teràpia contra algunes malalties podria consistir, simplement, a menjar una quantitat concreta d’aquests ous cada setmana. Com que tres ous contenen l’equivalent a una dosi comercial del producte, i una gallina pon uns 300 ous cada anys, els investigadors confien en la possibilitat de produir medicines a gran escala.
Les dues proteïnes en què l’equip escocès ha invertit els seus esforços són IFNalpha2a, que té uns grans efectes antivirals i anticancerígens, i M-CSF, que podria tenir aplicacions en teràpies per estimular teixits malmesos i aconseguir que es reparin sols. Tot i això, el desenvolupament de medicaments per a humans és un camí molt llarg i molt regulat i, per tant, creuen que trigaran entre 10 i 20 anys a poder vendre aquests ous a persones. Mentrestant, però, volen aplicar el mateix mètode per millorar la salut dels animals, enfortint el seu sistema immunològic per tenir una alternativa als antibiòtics i, així, reduir el risc que apareguin nous súperbacteris resistents als medicaments.
