Un model matemàtic per a la caça podria evitar l’extinció de rinoceronts i balenes
Caçadors
Caçadors | D.P.

!--akiadsense-->

Un grup de matemàtics ha creat un nou model, d’un tipus molt comú al món de les finances, que mostra com caçar una espècie a un ritme òptim, assegurant-se que els animals no són totalment eliminats per error. D’acord amb aquest estudi teòric, els límits de caça poden ser calculats tant per a poblacions individuals com per a espècies. L’element més important d’aquest càlcul és el ritme natural de creixement de les poblacions i com competeix pels recursos disponibles. Els responsables d’aquest estudi, publicat a la revista ‘Journal of Mathematical Biology’, afirmen que els models que s’han emprat fins ara, i que exploren quin és l’impacte de l’extracció d’exemplars salvatges com les balenes, els rinoceronts o algunes espècies d’ocells i peixos, no tenen en compte factors ambientals aleatoris que podrien estar amenaçant-los al mateix temps.

El problema, segons sembla, és que quan el número d’exemplars es torna massa petit, no només és menys útil per als humans sinó que, a més, hi ha el risc que s’extingeixi, perquè canvis aleatoris poden afectar la mida de les seves poblacions, factor que s’afegeix a la caça per part dels humans. Fins ara, el problema s’ha encarat sense tenir en comptes aquestes fluctuacions o ignorant la possibilitat d’extinció en un futur distant. El cert, però, és que sempre hi ha un límit de població per sobre del qual no s’hauria de caçar ni un sol exemplar per no posar en perill poblacions concretes o l’espècie sencera. La investigació conclou que el més útil és fer un control sí/no, un sistema basat en una caça a un de dos ràtios fixes, com un interruptor.

Si els humans poguessin controlar millor les poblacions dels animals, la caça podria ser més eficient i la probabilitat d’extinció, més baixa. Segons els matemàtics, les poblacions que creixen més ràpid s’haurien de deixar créixer encara més abans de tornar a caçar-los a un ritme preestablert. Un creixement més ràpid de les poblacions significa una extracció més alta, més eficient i més sostenible. Quan una població es troba en perill i té un ritme de creixement baix, també hauria de deixar-se de caçar perquè augmentés fins que el risc d’extinció per altres amenaces mediambientals fos negligible.

L’objectiu d’aquest estudi és ajudar als ecologistes a entendre el problema i els paràmetres en què es mou, per donar-los eines per trobar els números exactes i òptims per a qualsevol espècie. Actualment, moltes espècies corren perill d’extingir-se localment i globalment a causa de la caça, perquè les poblacions fluctuen aleatòriament a través del temps per factors ambientals que no es poden predir però que han de ser tinguts en compte. Els autors, a més, també recorden que una ràtio de caça massa baixa també pot, en algunes espècies, fer que les poblacions creixin massa i la competència per uns recursos limitats siguin un problema tant per a elles com per als ecosistemes de què formen part.

Comentaris

    Josep Octubre 28, 2018 | 10:21
    FASTIGÓS!! suposo que no cal mencionar qui ha fet l'estudi, oi?? Podem suposar que un estudi per justificar la caça deu sortir de la banda més casposa del republicanisme americà!!
    El que segur evitaria la seva extició, és deixar de caçar-los. Inutils! Octubre 29, 2018 | 04:18

Nou comentari