La missió Solar Orbiter de l’Agència Espacial Europea (ESA) fa el seu primer pas a prop del Sol aquest mateix dilluns, seguint una trajectòria que la durà a passar a uns 77 milions de quilòmetres de l’astre rei, aproximadament entre les òrbites de Mercuri i Venus, els dos planetes que hi orbiten més a prop. Aquest primer periheli -el punt més proper al Sol en l’òrbita d’un objecte- serà superat durant els propers anys, en què s’espera que la sonda Solar Orbiter arribi a una distància de només 43 milions de quilòmetres de l’estrella. En comparació, la Terra és a una distància mitjana de 150 milions de quilòmetres del Sol.
En el moment actual, la Solar Orbiter, llançada el mes de febrer amb la missió d’estudiar el Sol, ja és el sisè objecte fabricat pels humans que més s’ha apropat a l’astre, superat només per les sondes Mariner 10, Helios 1 i 2, Messenger i la més recent Parker Solar Probe de la NASA. La sonda europea, però, encara té molt de recorregut per fer.
Durant els darrers quatre mesos s’han anat fent comprovacions del funcionament dels sistemes i dels deu instruments científics que duu a bord, tot i que les mesures i experiments a gran escala no començaran fins d’aquí un any. Un d’ells, el magnetòmetre, ja funciona a ple rendiment, i està captant els camps magnètics del vent solar, tant els més habituals, que li donen forma, com les anomalies causades per les erupcions solars. Els científics a la Terra ja han rebut moltíssimes dades, i la seva feina ara és distingir els camps magnètics generats pel Sol dels que genera la resta d’instrumental electrònic de la nau
El proper esdeveniment important en la missió de la Solar Orbiter serà al desembre, quan passarà a només mig milió de quilòmetres de la superfície de Venus per aprofitar la seva gravetat en la trajectòria en espiral que segueix la sonda per apropar-se al Sol. Poc després, el 2021, tots els aparells de mesura es posaran en marxa i començaran a observar l’astre amb l’objectiu de millorar i augmentar el coneixement que en tenim.
