La prova d’un míssil antisatèl·lits per part de l’Índia ha creat unes 400 peces de metall i altres materials en òrbita, posant l’Estació Espacial Internacional i els seus habitants en perill. Segons va afirmar l’administrador de la NASA, Jim Bridenstine, en una roda de premsa aquest passat dilluns, d’aquests fragments de deixalla espacial n’hi ha 60 que són prou grans com per ser detectats, és a dir, que medeixen més de 10 centímetres. D’aquests, 24 són per sobre del punt de l’òrbita de l’estació que es troba més lluny de la Terra -l’anomenat “apogeu”-. Això, va afirmar Bridenstine, és una amenaça pel futur de l’EEI, ja que aquests fragments podrien impactar contra ella.
“És una cosa terrible, terrible, crear un esdeveniment que envia restes a un apogeu que és per sobre de l’Estació Espacial Internacional”, va lamentar el cap de l’agència espacial nord-americana, que va sentenciar que “aquest tipus d’activitat no és compatible amb el futur dels viatges espacials”. En aquest mateix sentit, Bridenstine va ser contundent en afirmar que “no és acceptable per a nosaltres [els Estats Units] permetre a la gent crear camps de deixalles orbitals que posen en perill la nostra gent”. Segons els càlculs de la NASA, va dir, durant els 10 dies posteriors al llançament la probabilitat que l’Estació Espacial Internacional rebi l’impacte d’una petita peça de restes espacials ha augmentat un 44%, un fet que va titllar d'”inacceptable”.
Amb el llançament d’aquest míssil, que va abatre un satèl·lit indi, l’Índia s’ha convertit en el quart país, després dels Estats Units, Rússia i la Xina, a demostrar que és capaç d’eliminar objectes en òrbita baixa, un fet que el primer ministre Narendra Modi va qualificar d'”històric”. En una declaració posterior, el ministre d’Afers Exteriors del país asiàtic va dir que la prova s’havia fet per tal “d’assegurar-se que no hi ha deixalles espacials” i que, si n’hi hagués, “baixaran i cauran altre cop a la Terra en cosa de setmanes”.
Els Estats Units, però, no es conformen amb aquestes explicacions. Per a Bridenstine, “tenim la missió de permetre més activitats a l’espai de les que hem vist mai amb la intenció de beneficiar la condició humana, ja sigui en farmacèutica o imprimint òrgans humans en 3D per salvar vides aquí, a la Terra, o aconseguir coses a l’espai que no es poden fer en un pou de gravetat”. Això, va afirmar, “es posa en risc quan passen coses com aquesta, i quan un país ho fa, altres països senten que també ho han de fer”. A dia d’avui, la NASA monitoritza 23.000 peces de deixalla espacial, una tercera part de les quals es van originar el 2007, amb la prova de míssils antisatèl·lit de la Xina, i el 2009, quan un satèl·lit rus i un de nord-americà van xocar.
1 
23 
