Més d’una tercera part de les costes del nostre planeta estan cobertes per platges. No només són importantíssimes per a les economies de molts països per les activitats de lleure i turisme que s’hi duen a terme sinó que a més, i principalment, són un element crucial que protegeix les àrees properes de l’entrada d’aigua de mar en cas de temporal i, per tant, evita inundacions.
És d’esperar, doncs que hi hagi una gran preocupació pel seu futur, ja que, com es pot observar a simple vista i confirma un estudi del Centre de Recerca Conjunt de la Comissió Europa, gran part de les platges del món estan greument amenaçades pel canvi climàtic i podrien desaparèixer d’aquí a pocs anys.
Segons aquest darrer treball, publicat a la revista ‘Nature Climate Change’, el perill que corren les platges és molt greu: els càlculs dels científics indiquen que la meitat podria haver desaparegut a finals d’aquest segle, canviant el contorn de les terres emergides del planeta.
Per a algunes platges, a més, el rellotge encara corre més ràpid: un 15% d’elles, les que pateixen una erosió més agressiva, podrien deixar d’existir abans del 2050. Si no es fa res per evitar-ho, algunes de les àrees més poblades del món, com Europa Central, l’est dels Estats Units o el sud d’Àsia, podrien veure com la línia de la costa es mou gairebé cent metres terra endins.
Basant-se el els càlculs i projeccions existents, els investigadors van estimar com quedarien les platges en el futur, on el nivell del mar haurà anat pujant i les tempestes seran cada cop més intenses a causa de l’escalfament global i el canvi climàtic. A això hi van afegir l’erosió natural de les onades, el propi comportament geològic de les platges i, també, el factor humà, tant pel que fa a la urbanització de les costes com als esforços per mantenir les platges, sigui afegint més sorra o construint dics i espigons per frenar les onades.
Els resultats són força clars: la nostra acció no podrà impedir el retrocés de les platges si, a mesura que s’acumulen gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, el planeta s’escalfa i les aigües pugen.
Una part del problema és que el desenvolupament urbanístic a les costes, amb blocs de pisos, carreteres, passeigs marítims, etc, ha eliminat la capacitat de les platges de desplaçar-se i d’actuar com una part més de l’entorn natural, convertides en zones fixes que es volen mantenir com sigui no pas pel seu paper en la protecció de les costes sinó pels beneficis econòmics que en depenen.
Aquesta batalla, però, està més que perduda. La costa no es podrà mantenir on és i països com Xile, la Xina, Austràlia, els Estats Units, Rússia, Mèxic, Argentina o les illes del Carib es veuran especialment afectades pel seu retrocés. L’únic que hi podem fer, de fet, és continuar treballant per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle ja que, si s’aconsegueix complir amb els compromisos adquirits als Acords de París, l’estudi conclou que els danys a les platges del món serien fins a un 40% menors.
