Els materials més prims que existeixen, anomenats bidimensionals, són compostos creats per la ciència que tenen llargada i amplada però que, en canvi, només fan un o dos àtoms de gruix. Aquests materials tan estranys són la via cap a millores increïbles en les capacitats d’aparells electrònics, plaques solars, bateries elèctriques, equipament mèdic… i ara, gràcies a la col·laboració entre diverses universitats i institucions dels Estats Units, se n’ha creat un altre: el borofan, que ha estat presentat en un article a la revista ‘Science’ i que consisteix en una fulla de bor i hidrogen que només té dos àtoms de gruix.
Si un dels descobriments de la ciència de material durant les darreres dècades va ser el grafè, fet de carboni i que és 200 cops més fort que l’acer, i el borofè, creat el 2015, que també semblava igual de prometedor però presentava ina sèrie de problemes que el feien difícil de preparar i força inestable. Va ser a partir d’aquí, però, afegint-hi hidrogen, que es va formar el borofan, una estructura complexa en només dos àtoms de gruix i que resulta molt més estable que no pas el borofè, cosa que podria permetre integrar-lo amb altres materials en la construcció d’aparells que combinen l’electrònica amb l’ús de la llum i que es podrien incorporar en telecomunicacions, equipaments mèdics i un gran número d’aplicacions més, fent el que podria ser una passa de gegant per al desenvolupament de la nanoelectrònica.
