Les terres que es conreaven en la dècada de 1950 han estat envaïdes en els últims anys per un creixement espontani dels boscos. Tant la despoblació i la migració de persones cap a les àrees urbanes, com la política agrària de la Unió Europea han tingut un fort impacte en els ecosistemes naturals i en les persones que en depenen. En un treball del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), el CREAF i altres institucions, s’ha avaluat, d’una banda, l’expansió forestal en antigues terres de cultiu i, d’altra banda, la densificació forestal als boscos des de 1950. Així mateix, s’ha fet una anàlisi de com ens beneficia l’expansió natural del bosc i de la percepció social d’aquests canvis en el paisatge. L’article descriu els efectes del creixement espontani dels boscos en quatre àrees repartides entre dues zones rurals i dues zones periurbanes d’Espanya i França. “A l’estat espanyol, ens hem centrat en les zones rurals de el Parc Natural de l’Alt Tajo i el pre-pirineu català i, en el cas de les zones periurbanes, a l’àrea metropolitana de Barcelona ia la zona entre la ciutat de Bordeus i la conca d’Arcachon, a França”, contextualitza l’investigador de l’MNCN, Andrés Bravo. Cada cas inclou un conjunt d’arbredes en creixement establertes espontàniament i dominades per una espècie arbòria concreta.
“Per fer l’anàlisi dels canvis ocasionats per aquest creixement dels boscos, hem fet servir 10 de les 18 variables incloses dins el llistat dels beneficis que la natura aporta a les persones (NCP per les sigles en anglès)”, explica Bravo. Els NCP inclouen totes les contribucions, tant positives com negatives, que la naturalesa proporciona i que estan associades a la nostra qualitat de vida. Aquestes variables les estableix la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES).
El creixement forestal és una realitat per a moltes comunitats
Aquestes transformacions paisatgístiques han beneficiat a la provisió d’energia i a la regulació del clima, ja que els boscos funcionen com a embornals de carboni, sobretot en el cas dels boscos nous que han crescut en antigues terres de cultiu. No obstant això, l’acumulació de biomassa ha estat vista com un factor de risc d’incendis entre les parts interessades a les quals s’ha entrevistat.
La despoblació dels paisatges rurals i la migració cap a l’entorn urbà està transformant el paisatge
Els NCP immaterials, és a dir, aquells relacionats amb aspectes subjectius, depenen del context en què ens trobem, per la qual cosa s’aprecien diferències entre les àrees rurals i periurbanes. En les primeres, la densificació es percep negativament entre el sector agrícola i forestal perquè és el reflex de el problema social que suposa la despoblació a les àrees rurals que s’associa amb la pèrdua d’identitat i herència cultural, mentre que, en les segones, es va percebre un augment de les experiències físiques i psicològiques positives.
A la vista d’aquests resultats, el creixement espontani dels boscos és important per a la regulació climàtica encara que existeix disparitat en la valoració i percepció d’altres beneficis entre diferents sectors de la població. Raquel Alfaro-Sánchez i Josep Maria Espelta investigadors del CREAF apunten que aquest és el punt de partida i que queda molt per estudiar i aprofundir en el tema. És imprescindible augmentar la comunicació amb la població que està més en contacte amb la natura per mostrar-li les millores que suposa un augment de la massa forestal i que la seva percepció sigui més positiva, alhora que es consciència en àrees urbanes de la importància que té per a la societat mantenir els paisatges rurals. “La ciutadania ha de conèixer les funcions ecològiques de el creixement forestal i el seu potencial per proporcionar NCP així com integrar les parts interessades i la població en la governança de l’paisatge local”, conclouen Irene Martín-Forés i Fernando Valladares coordinadors de l’estudi en el MNCN.
