El mar pot fer més sostenible la producció de bioetanol

L'ús d'aigua i llevats marins pot posar fi a l'ús de cultius comestibles i d'un recurs tan limitat com l'aigua dolça per a l'elaboració d'aquest combustible

Camps de blat de moro per a l'elaboració de bioetanol a Sud-àfrica

Camps de blat de moro per a l’elaboració de bioetanol a Sud-àfrica | Wikimedia Commons

El bioetanol, una de les alternatives als combustibles fòssils que s’ha promocionat més durant els darrers anys, ha estat criticat per l’ús que fa de cultius comestibles i d’aigua dolça per a la seva producció, cosa que implicava un ús de recursos naturals escassos i molt necessaris per a altres finalitats en un moment on tant la població mundial com la demanda de biocombustibles creix de manera sostinguda. Ara, però, un estudi de la Universitat de Nottingham (Anglaterra) proposa una nova manera d’elaborar-lo: biorefineries marines, que se servirien d’aigua de mar i llevats aquàtics. Els resultats de les investigacions, publicats a la revista ‘Scientific Reports’, mostren que és possible produir aquest biocombustible de manera més sostenible i sense fer servir ni aigua dolça ni cultius de canya de sucre o blat de moro, els més habituals per a aquesta finalitat.

Els investigadors van experimentar amb aigua de mar de la costa anglesa i mostres de llevats marins de diversos llocs al Regne Unit, els Estats Units i Egipte, sotmetent-los al procés de fermentació per aconseguir una alternativa que reduís la pressió sobre l’ús d’aigua dolça i de terra cultivable que haurien de ser emprats per a les necessitats primàries de la població del món. Així, al seu experiment, l’aigua, la biomassa i els microorganismes marins són els emprats per a dur a terme un procés que, en els altres aspectes, és pràcticament igual al que es desenvolupa a terra ferma. L’èxit d’aquesta prova no només proporciona una alternativa a l’ús de l’aigua dolça i d’aliments per a la producció de combustible sinó que, a més, pot fer baixar el cost de l’elaboració del bioetanol, ja que l’aigua de mar és molt més barata que l’aigua dolça i a més, conté tota una varietat de minerals que en el cas de l’aigua dolça sovint han de ser afegits. Per si això fos poc, els subproductes d’aquest mètode d’elaboració de bioetanol són sal i aigua dolça, que podrien ser comercialitzats per augmentar el rendiment econòmic de l’operació.

Fins ara l’aigua dolça, un element clau en la fermentació que dóna el bioetanol com a resultat, és emprada en grans quantitats en el procés de producció, fins al punt que es calcula que, per cada litre de bioetanol, se n’han fet servir entre 1.388 i 9.812 litres. A partir d’ara, però, això podria canviar, donant un gran impuls a la producció de combustibles sostenibles.

Nou comentari