Els plàstics, tradicionalment, han estat fabricats a partir de petroli. Quan es degrada o es crema, doncs, el carboni que contenien s’allibera a l’atmosfera, contribuïnt a l’escalfament global. Segons alguns càlculs, de fet, aquest és l’origen de l’emissió d’uns 400 milions de tones mètriques de diòxid de carboni anuals i, de cara a l’any 2050, els plàstics podrien ser l’origen del 15% de les emissions globals de CO2.
És per això que, des de fa uns anys, els bioplàstics s’han anat proposats com una alternativa respectuosa amb el medi ambient. Provinents de materials com ara el panís, el blat o la canya de sucre, les plantes capturen CO2 per créixer, que queda emmagatzemat a dins seu fins que el bioplàstic es degrada, mantenint l’equilibri.
El cert, però, és que un canvi a gran escala a l’ús de bioplàstics podria tenir més contrapartides de les que s’havien pensat: un estudi de la Universitat de Bonn (Alemanya) que sosté que l’expansió dels cultius per fabricar-ne farà augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha estat publicat recentment a la revista científica ‘Journal Environmental Research Letters’.
Si els bioplàstics es popularitzen a gran escala, es podrien començar a destruir boscos per convertir els terrenys en camps de cultiu, que absorbeixen menys CO2. L’augment de l’ús dels biocombustibles durant els darrers anys és un bon exemple de com una alternativa “verda” pot conduir a la desforestació de grans zones del planeta, especialment a les zones tropicals.
Els científics responsables de l’estudi van fer servir, precisament, un model informàtic que havia estat utilitzat per calcular l’impacte climàtic dels biocombustibles i el van adaptar per calcular el que podrien tenir els bioplàstics. El model es va provar tenint en compte un augment hipotètic del 5% del consum total de plàstic a Europa, la Xina, el Brasil i els Estats Units en dues circumstàncies diferents: la instauració d’un impost als plàstics convencionals i la concessió d’ajudes als bioplàstics.
En el primer cas, en fer tornar més cars els plàstics basats en el petroli, la demanda cauria significativament i, cada any, s’emetrien un 0,08% menys de gasos d’efecte hivernacle, tot i que això podria ser causat pel fre a l’economia que suposaria un impost d’aquest tipus. En aquest mateix escenari, però, el sòl dedicat a l’agricultura creix mentre els boscos es redueixen un 0,17%, cosa que es tradueix en enormes quantitats de CO2 alliberades a l’atmosfera. Segons els càlculs dels investigadors, caldrien més de 20 anys perquè aquestes emissions de diòxid de carboni fossis compensades per l’estalvi d’emissions derivat del canvi del plàstic convencional al bioplàstic.
En el cas dels incentius econòmics a l’ús de bioplàstics, tot i que l’impacte econòmic seria molt diferent, els costos per a la lluita contra el canvi climàtic serien semblants. La conclusió, doncs, indica que els bioplàstics elaborats a partir del cultiu de vegetals no és una estratègia eficient per frenar l’escalfament global ja que, a més, tindria altres efectes negatius, com l’augment del preu del menjar. Això, però, es podria solucionar trobant fonts de biomassa diferents per a la seva fabricació, com ara els residus de les collites.
De fet, ni tan sols és cert que l’ús de bioplàstics hagi de reduir forçosament la presència de deixalles als oceans. Que l’origen del plàstic sigui vegetal en comptes de fòssil no els converteix automàticament en biodegradables, com és el cas del bio PE i el bio PET, que en aquest aspecte són iguals que els fabricats a partir del petroli.
Els bioplàstics només tenen un avantatge clar: reduir la dependència del petroli dels països altament industrialitzats. Si el que els governs volen és protegir el medi ambient, doncs, haurien de seguir una altra estratègia, apuntant a una reducció de l’ús de plàstic, independentment del seu origen, i assegurar-se que se’n recicla tant com sigui possible.
