La concentració d’ozó a l’atmosfera pot afectar l’any 2100 la biodiversitat del Mediterrani, el Japó i l’Àfrica. Segons un estudi publicat a ‘Science Advances’ les conseqüències del gas són la disminució del valor nutricional de les fulles i l’alteració dels missatges químics dels éssers vius, de manera que el seu augment provoca un efecte en cascada que acaba modificant les poblacions d’insectes i microorganismes de sota terra. Comprendre els efectes de l’ozó troposfèric comporta nous reptes per a les polítiques i estratègies mundials de preservació de la biodiversitat, segons Josep Peñuelas, professor del Consell Superior d’Investigacions Científiques (Csic) al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la UAB.
L’estudi presenta uns resultats inèdits que conclouen que al 2100 les zones del món amb més endemismes, com la conca mediterrània, les illes del Atlàntic de l’hemisferi nord, Etiòpia, l’Àfrica equatorial, la costa de la Índia, l’Himàlaia, el sud d’Àsia i el Japó, seran les zones que més patiran els efectes d’aquest contaminant oxidant en la seva biodiversitat. L’estudi, on han participat 20 investigadors d’arreu del món, entre ells Josep Peñuelas, apunta aquest gas altera la química de les fulles i modifica els compostos químics o fragàncies que segreguen els éssers vius per comunicar-se. Per una banda, això fa disminuir la producció de fulles i la seva qualitat o mida. Per altra, l’ozó provoca confusió entre els insectes que busquen plantes pol·linitzadores per alimentar-se o fulles on pondre els ous, el que fa baixar el seu èxit reproductiu i la seva massa corporal. Igualment, modifica les relacions entre les plantes i els herbívors, o destrueix els avisos que emeten les plantes per comunicar-se entre elles davant d’un patogen, deixant-les més exposades davant el seu atac
D’altra banda, l’estudi ha comprovat que una concentració d’ozó elevada és capaç d’empobrir les comunitats de microorgansimes que viuen sota terra i perjudicar el reciclatge de nutrients, la retroalimentació entre el sòl i les plantes i els cicles globals del carboni o del nitrogen. L’objecte de l’estudi és l’ozó troposfèric, situat a la baixa atmosfera i que és considerat un contaminant secundari ja que es produeix a partir de gasos precursors com els òxids de nitrogen, producte de la crema de combustible, entre d’altres. El que forma la capa d’ozó a l’estratosfera es genera de forma natural i és beneficiós perquè absorbeix la radiació ultraviolada i actua com un filtre.
