L’oli de palma ha estat a l’ull de l’huracà en les últimes setmanes. Diverses cadenes de supermercats, com per exemple Alcampo o Supersano han fet pública la seva intenció d’eliminar aquest producte pels seus efectes “nocius per a la salut i el medi ambient”. Però quins són realment aquests efectes?
Segons diversos nutricionistes i ambientòlegs consultats per Món Planeta, el problema de l’oli de palma es troba sobretot en les conseqüències que té pel medi ambient, més que no pas en la nutrició, sempre i quan es consumeixi en quantitats moderades. Juntament amb l’oli de coco, el de palma és el menys saludable.
El primer defecte que tenen és la seva alta composició en greixos saturats, 50% en el de palma i 90% en el de coco, mentre que en els olis d’oliva, girasol o blat de moro la proporció amb prou feines supera el 10%. Per tant, segons la professora d’estudis de ciències de la salut a la UOC, Anna Bach, “él seu consum s’ha associat a un increment de colesterol en sang, i alhora al risc de patir una malaltia coronària”. Però la professora avisa que “s’ha de posar tot en context, i no crear falses alarmes, i sí informar el consumidor”.
El problema són els greixos saturats, no l’oli
“Quan mirem una etiqueta és més interessant fixar-se la quantitat de greixos saturats que té el producte, millor que buscar si porta oli de palma o no”, exemplifica en aquest sentit Abel Mariné, catedràtic emèrit del departament de Nutrició de la UB. Segons Mariné, l’oli de palma es troba en productes dels quals ja hi ha (o hauria d’haver-hi) consciència que s’han de menjar poc, com per exemple gelats, pastisseria industrial, galetes etc. “Vingui d’on vingui el greix, és dolent, però en quantitats moderades es pot consumir”, resumeix Mariné. En definitiva, un humà adult ingereix entre 60 i 80 grams de greix al dia, dels quals els saturats han de ser minoria.
Un altre element que havia estat en el focus del debat és si l’oli de palma tenia efectes cancerígens, però l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer de l’OMS no el té a la seva llista de productes que produeixen aquesta malaltia. Malgrat que alguns estudis estableixen una relació entre l’àcid palmític i la metàstasi, “són investigacions fetes en animals i s’ha de vigilar les extrapolacions”, matisa Bach. A més, gran part dels problemes poden estar més vinculats al procés de fabricació que no pas al propi oli, afegeix la professora.
Producció més barata, problemes pel medi ambient
En definitiva, l’oli de palma és menys recomanable -malgrat es pugui consumir amb moderació- que el d’oliva, per exemple, però també és més barat. Aquest últim factor desencadena el que els dos nutricionistes coincideixen a destacar com el principal problema del producte: la seva obtenció. En aquest sentit, Mariné lamenta que s’han fet “autèntiques barbaritats” en zones del sudest asiàtic, on han creat un “problema ecològic molt seriós”. Un problema al qual es podrien sumar conseqüències directes pels habitants de les zones explotades, com per exemple el treball infantil fins i tot, segons el catedràtic.
El professor titular d’Ecologia de la UB, Sergi Sabaté, ha alertat en aquest diari que s’estan desforestant i convertint en monocultius zones que fins ara eren molt riques en biodiversitat. Però aquest no és l’únic problema que han generat. Segons Sabaté, les multinacionals que conreen oli de palma en aquests territoris no tenen “cap tipus de mania” en utilitzar productes com els plaguidides o els pesticides, i a la vegada, també cal tenir en compte la petjada ecològica que genera el seu transport.
L’oli de palma, la punta de l’iceberg
“Els humans ocupem espais, però són zones on abans hi havia altres coses”, lamenta Sabaté, que afegeix que “perquè un producte surti barat a un lloc està sortint molt car a un altre”. Ara bé, l’oli de palma no és l’únic producte que genera efectes perniciosos durant el seu procés d’extracció. Segons apunta el professor d’Ecologia a la UB també passa amb la soja, per exemple, sobretot durant l’auge que va tenir en la seva demanda.
“Gràcies al debat alimentari que genera l’oli de palma, hem tingut una escletxa per parlar dels problemes que provoca en el medi ambient”, apunta el responsable de boscos de Greenpeace a l’Estat, Miguel Ángel Soto. El membre de l’organització conservacionista posa de manifest que ells “des de fa temps” ja denuncien l’agressivitat que asseguren que tenen els processos d’extracció de l’oli de palma en els boscos de zones com per exemple Indonesia. A banda de les conseqüències que apunta Sabaté, des de Greenpeace posen l’accent en el fet que les “grans destruccions” que asseguren que genera el procés d’extracció de l’oli de palma acceleren el canvi climàtic.
Des de l’organització en defensa del medi ambient, tenen clar que si s’ha posat el focus en l’oli de palma és per motius nutricionals, però si això fa que es replantegi la relació dels éssers humans amb el medi ambient, “benvingut sigui”.
1 
1 
