L’ocell no volador més gran que ha existit mai pesava 600kg però tenia el cervell petit

Media uns tres metres d'alçada i tenia un cap enorme, d'aproximadament mig metre de llargada i amb un bec molt poderós

El mihirung gegant

El mihirung gegant | Peter Trusler

L’ocell no volador més gran que ha habitat mai la Terra media uns tres metres d’alçada, pesava uns 600 quilograms i tenia un cap enorme, d’aproximadament mig metre de llargada i un bec molt poderós… però tenia un cervell petit, esclafat per caure en una cavitat molt reduïda. Aquest és un dels descobriments d’un estudi, publicat a la revista ‘Diversity’, que va examinar els cervells dels mihirungs gegants, uns ocells que van viure a Austràlia durant milions d’anys, sent un element característic de la seva fauna fins que es van extingir fa uns 50.000 anys. El director de l’estudi, el doctor Warren Handley, de la Universitat Flinders (Adelaida, Austràlia), explica com “juntament amb els seus ulls grans i encarats al davant, i els seus becs enormes, la forma dels seus cervells i nervis apunta que aquests ocells probablement tenien una visió esteroscòpica ben desenvolupada, o percepció de la profunditat, i tenien una dieta de fulles toves i fruita”. Així, el treball ha permès aprendre molt sobre “les seves capacitats sensitives, i també sobre el seu possible estil de vida, que va permetre aquests ocells destacables viure als boscos al voltant dels rius i llacs de tota Austràlia durant moltíssim temps”.

L’estudi es va basar en les restes fòssils conegudes del gènere Dromornis d’entre fa 24 milions d’anys fins al darrer de la família a desaparèixer, i indica que el cervell i els nervis dels mihirungs eren molt semblants als dels pollastres moderns o als del talègol ocel·lat, una espècie autòctona d’Austràlia. Tot i que no sembla que estiguin emparentats amb els gal·loanseris –el clade que inclou galls i ànecs–, continua sense conèixer-se quin és el seu parent viu més proper, com tampoc no se sap gaire de la seva biologia. Tot i això, aquest darrer treball mostra que, com fan els estruços o els emús, depenien molt de la seva vista per sobreviure. En el cas del mihirung, a més, un altre dels autors de l’estudi, el professor associat Trevor Worthy, ens trobem davant d’un “experiment evolutiu extrem”, tant per la seva mida com pel seu cap enorme i, també, perquè el seu bec era descomunal i al darrere hi havia un crani “estrany”. “Per fer lloc als músculs que movien un bec tan enorme, el crani es va fer més alt i ample del que era llarg, i el cervell de dins es va esclafar i aplanar per cabre-hi”.

Nou comentari