Si els planetes orbiten les estrelles i les llunes orbiten els planetes… què impedeix que les llunes tinguin, també, els seus propis satèl·lits? La pregunta, que sembla tenir tota la lògica del món, la va fer el fill de quatre anys de Juna Kollmeier, coordinador d’un programa de l’Institut Kavli de Física Teòrica (KITP, Estats Units). Juntament amb un antic company de classe, Sean Raymond (Universitat de Bordeus, França), van treballar sobre aquesta pregunta i, ara, n’han publicat els resultats a un article a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’.
Els seus càlculs mostren que només les llunes grans en òrbites llunyanes poden tenir subllunes, ja que les forces de marea dels planetes i les seves llunes tendeixen a desestabilitzar les òrbites de les subllunes massa properes al planeta al voltant del qual orbiten. D’entre totes les llunes del Sistema Solar, només n’hi ha quatre que, segons afirmen, tenen les condicions adients per albergar subllunes: Calisto -lluna de Júpiter-, Tità i Jàpet -llunes de Saturn-… i la nostra Lluna. Cap d’aquestes en té, però, i això podria tenir relació amb la manera com es van formar tant els planetes com els seus satèl·lits.
En el cas de les llunes de Saturn i Júpiter, la seva formació es pensa que es va originar en el disc de gas i pols que envolta els gegants gasosos que són al final del seu procés de formació. El nostre satèl·lit, en canvi, es va originar quan la Terra en formació va rebfe l’impacte d’un cos celest enorme, aproximadament de la mida de Mart. Fora del Sistema Solar també hi ha planetes susceptibles de tenir subllunes, com ara el possible satèl·lit que es creu que orbita l’exoplaneta Kepler 1625b, de la mida de Júpiter. Detectar-la, però, és molt difícil a causa de la distància que ens separa.
Tot i això, els dos científics afirmen que la possibilitat teòrica d’existència d’una sublluna natural obre la porta a posar-ne en òrbita una d’artificial. És el cas de la Lunar Gateway, una proposta d’estació espacial de la NASA que, en col·laboració amb les agències espacials europea, russa, canadenca i japonesa, es començarà a construir en l’òrbita lunar a partir de 2020 i estaria, com l’Estació Espacial Internacional, habitada per humans. L’objectiu de l’estació seria servir un punt com a base intermitja per a missions comercials i científiques, tant robòtiques com tripulades, cap a la superfície lunar i cap a altres planetes com Mart.
