El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha enllestit l’últim cens hivernal d’aus aquàtiques amb unes xifres que mostren el descens de la població d’algunes espècies. Enguany s’han registrat poc més de 176.000 aus de 92 espècies, quan l’any passat es van censar 233.170 exemplars. La disminució d’aquests animals respon a la mesura d’assecament hivernal dels arrossars per lluitar contra el cargol poma, una espècie invasora. Només el 31,4% d’arrossars estaven inundats, fet que ha tingut un efecte molt negatiu en les espècies depenents d’aquest hàbitat, segons ha exposat l’organització del Parc.
Des del 2011 que es produeixen aquests assecaments dels arrossars al Delta de l’Ebre per afrontar l’impacte del cargol poma. Es tracta d’una mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (PDR) del període 2014 – 2020, la qual està tenint conseqüències sobre altres animals de la zona.
No totes les espècies d’aus es veuen afectades per igual, ja que les seves necessitats i les zones que habiten són diferents. Per això el Parc remarca que les fluctuacions de població cal analitzar-les a mig i llarg termini i contextualitzar-les, en l’àmbit català i europeu, per determinar els efectes de factors com el canvi climàtic o de factors locals, com ara la disminució de la superfície d’arrossars inundats al delta de l’Ebre.
En el cens s’ha pogut veure com les aus més afectades per són aquelles que depenen més dels entorns humits. Per exemple, espècies com fredeluga (-74%) o la daurada grossa (-62%) han experimentat un decrement significatiu.
Per altra banda, els ocells que depenen menys de les zones d’aiguamolls per viure i alimentar-se presentat xifres més favorables al cens. Els protagonistes d’aquest grup han estat els ànecs. Tot i que cada espècie d’ànec ha mostrat les seves particularitats, a l’engròs aquestes aus han suposat el 38% del cens. Altres aus com les limícoles, els flamencs o els territs variant també han mantingut o superat els valors d’anys anteriors, tots tenen en comú la poca dependència dels arrossars.
Les dades actuals mostren que el Delta està perdent capacitat d’acollida com zona humida. Des d’una perspectiva global i a llarg termini, la disminució significativa de la superfície inundada d’arrossars a l’hivern minvarà la capacitat d’acollida del Delta de l’Ebre, la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània occidental, i per extensió al paper de Catalunya com a indret d’hivernada d’aquestes espècies.
