Més del 38 % de les poblacions de lloros tropicals del continent americà (Neotròpic) estan en declivi per l’impacte de l’activitat humana, segons un estudi científic publicat a la revista Biological Conservation per un equip internacional en què participa Juan Carlos Guix, col·laborador del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
La captura per al comerç local i internacional i la pèrdua de l’hàbitat natural són les principals amenaces que pateixen aquestes aus tropicals de l’ordre dels psitaciformes, segons l’article dirigit pels experts Igor Berkunsky (Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires, Argentina) i Juan Masello (Universitat Justus Liebig, Alemanya).Col·laboren en la recerca un total de 101 experts de 76 institucions i organitzacions no governamentals, que han pogut determinar les principals amenaces que afecten 192 poblacions de 96 espècies de lloros neotropicals en 21 països.
De la captura de mascotes a l’extinció
La captura de mascotes per al tràfic ha estat una de les principals amenaces per a la conservació dels lloros silvestres. Del 1980 al 1990, milions d’individus van ser capturats al Neotròpic i importats als Estats Units, Europa i Àsia. Aquesta extracció intensiva de lloros pot ser la causa del declivi i l’extinció local de moltes espècies, com el guacamai de Spix. Al continent africà, el tràfic de lloros grisos africans ha tingut un paper principal en la seva virtual eliminació de Ghana i d’altres regions de l’Àfrica.
En l’actualitat, algunes de les espècies més amenaçades del Brasil són el guacamai de Spix(Cyanopsitta spixii) i el papagai cua-roig (Amazona brasiliensis). Espècies com la cotorreta del sol (Aratinga solstitialis) i la cotorreta de dors bru (Touit melanonotus) es troben en una situació d’especial vulnerabilitat per la mida reduïda de les seves poblacions.
En l’àmbit de la protecció, la Llei de conservació d’aus silvestres (Wild Bird Conservation Act, 1992) impulsada pels Estats Units i la prohibició permanent de la Unió Europea (2007) de traficar amb aus silvestres han contribuït a reduir el tràfic internacional en grans mercats. No obstant això, l’Amèrica del Sud, el Sud-est asiàtic i l’Orient Mitjà continuen tenint avui dia un paper principal en el tràfic legal i il·legal. Alguns països del Neotròpic, com ara Mèxic i Nicaragua, han reforçat la seva legislació per protegir els lloros silvestres, però a Bolívia, el Brasil, Mèxic i el Perú es mantenen uns nivells preocupants de tràfic local.
Quan l’hàbitat natural desapareix
L’activitat agrícola, la tala selectiva i altres activitats d’origen antròpic han alterat l’hàbitat natural d’aquestes espècies, que es veuen afectades per una mitjana de deu tipus d’amenaces diferents. Aquesta situació posa en perill el 38 % de les poblacions de psittaciformes neotropicals, però els experts alerten que l’escenari real encara podria ser pitjor del que s’ha avaluat.
Tal com explica Juan Carlos Guix, «seria necessari impulsar accions destinades a la protecció efectiva dels hàbitats i les àrees naturals protegides; en paral·lel, també convindria engegar programes socials i educatius amb les poblacions humanes que viuen als entorns de les àrees naturals protegides, i dotar de més recursos la vigilància i la fiscalització del comerç il·legal».
El nou estudi publicat a la revista Biological Conservation l’impulsa el Grup de Treball en Psittaciformes de la Unió Internacional d’Ornitòlegs. Aquest grup, liderat per Juan Masello, inclou més de dos-cents especialistes a tot el món i té com a coordinador de la regió neotropical l’investigador Igor Berkunsky.
