El llop torna a estar de moda a Europa, o com a mínim la seva població segueix augmentant any rere any. Un nou estudi publicat al portal PLOS Sustainability and Transformation assenyala que les polítiques de conservació que s’ha impulsat arreu d’Europa per recuperar la població de llops (Canis Lupus) ha fet que en la darrera dècada la seva població al Vell Continent hagi augmentat un 60%, dada que contrasta amb la d’altres carnívors que no pateixen la mateixa sort.
Els investigadors han analitzat les poblacions de llops de 34 països europeus i han descobert que al continent hi viu uns 21.500 llops, una xifra que suposa un augment del 58% respecte a la dècada 2010 quan es van registrar 12.000 exemplars de llop. L’equip de recerca, a més, explica que en 31 dels 34 països analitzats la població estava augmentant i només en tres països hi havia un descens poblacional del llop.
L’impacte del llop
El llop, des de fa milers d’anys se l’ha considerat un animal que porta l’infortuni, que és malvat, sobretot pels seus atacs a bestiar. En aquest aspecte els investigadors han analitzat la conflictivitat que presenta el llop i assenyalen que a l’any només maten prop de 56.000 animals domèstics d’una població total de 279 milions de caps de bestiar. Els investigadors expliquen que el risc que el bestiar mori a mans d’un llop és del 0,02%, tot i que pot variar a cada país. A més, han quantificat que les pèrdues derivades de les compensacions als ramaders han costat 17 milions d’euros cada any. Malgrat això, el llop també és un aliat dels humans i té un impacte positiu. La reducció d’accident de trànsit i de danys a les plantacions forestals i exerceix de control natural de les poblacions de cérvols i cabirols salvatges.

Cèl·lules permanents: poblacions establertes i en reproducció, incloent també cèl·lules amb presència continuada en absència de reproducció documentada. Cèl·lules esporàdiques: només presència ocasional de dispersors o individus solitaris. Cèl·lules no definides: presència confirmada però sense distinció entre presència permanent o esporàdica | PLOS
Els investigadors expliquen que la gran població de llop a Europa i com canvien de ràpid els paisatges arreu del continent demostren que els llops tenen una gran capacitat d’adaptació i demanen que les polítiques de la Unió Europea puguin adaptar-se a la seva presència i garanteixin que els humans i els llops coexisteixin a llarg termini.

