Les llargues estades a l’espai i la natació de resistència encongeixen el cor

La comparació entre la revisió mèdica d'un astronauta i un nedador de maratons ha tingut resultats semblants

Reproducció de la secció d'un cor humà

Reproducció de la secció d’un cor humà | Wikimedia Commons

Passar massa temps a l’espai i ser nedador de resistència tenen un efecte en comú: poden fer que el cor s’encongeixi. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat un equip d’investigadors que ha comparat els resultats de les proves mèdiques de l’astronauta Scott Kelly, que va passar un any a l’Estació Espacial Internacional, i de Benoït Lecomte, nedador de maratons. En tots dos casos, tant com la posició horitzontal prolongada com la ingravidesa redueixen la pressió que ha de suportar el cor i fan que, a la llarga, l’organ pateixi atròfia sense que l’augment de l’esforç cardíac causat per l’exercici –tant el de nedar com el que fan els astronautes per mantenir-se en forma– ho puguin contrarrestar. L’estudi, publicat a la revista ‘Circulation’, tindrà implicacions importants de cara a planejar viatges o estades molt llargues a l’espai, com el que suposaria la colonització de la Lluna o un viatge a Mart.

Scott Kelly

Scott Kelly | NASA

Si Scott Kelly va passar 340 dies a l’espai perquè els científics poguessin estudiar els efectes a llarg termini, Lecomte va passar 159 dies nedant, en un intent de travessar l’oceà Pacífic que va acabar abandonant. Cada dia, entre la natació i dormir, passava moltíssimes hores estirat cada dia, i afegint l’aigua a l’equació tenia tots els números per patir uns efectes semblants. En no haver de fer pujar la sang fins al cap, l’esforç del cor és menor i acaba perdent massa, com qualsevol múscul que fa menys esforç de l’habitual. En el cas de Scott Kelly, el seu cor va perdre més d’un 20% de la massa, tot i haver fet exercici per contrarrestar aquests efectes. Benoît Lecomte, en la seva travessia, va tenir uns efectes semblants. Per sort el cor de tots dos es va recuperar un cop van tornar a fer vida normal. En el cas de l’exploració de l’espai, però, tenir en compte aquesta circumstància pot ser molt important, perquè aquesta pèrdua de massa, sumada a altres efectes de la vida a l’espai, poden dur complicacions mèdiques que poden tenir conseqüències molt greus si no es pot rebre l’ajuda necessària que, en aquest cas, només es podria donar en un hospital.

Nou comentari