La sonda Cheops de l’Agència Espacial Europea ha estat llançada aquest dimecres amb la missió d’explorar els móns que hi ha més enllà del nostre sistema solar per esbrinar-ne detalls com ara la seva composició, el procés pel qual es van formar i els canvis que puguin haver patit al llarg del temps.
L’aparell, que rep el nom del faraó egipci del mateix nom, constructor de la Gran Piràmide de Giza, va sortir de la Guiana Francesa en un coet Soyuz de fabricació russa i, després d’un vol de 700 quilòmetres que ha durat dues hores i vint-i-cinc minuts, s’ha col·locat en òrbita. La Universitat de Ginebra (Suïssa), que ha liderat un projecte on han participat onze estats de l’ESA, serà qui s’encarregui del seu funcionament.
Precisament ha estat aquesta universitat, juntament amb la de Berna, a Suïssa mateix, la que ha construït el potent fotòmetre amb què va equipat aquest nou telescopi espacial. La seva missió serà mesurar els petits canvis en la llum d’una estrella quan un planeta hi passa per davant, un fenomen anomenat trànsit i que permetrà calcular el diàmetre d’aquests planetes i, en combinació amb les dades sobre la seva massa, alcular-ne la densitat i, per tant, aventurar quina pot ser la seva estructura interna.
Aquest pas és molt important per a l’exploració espacial ja que, després del descobriment d’uns 4.500 planetes des de finals dels anys noranta, és el moment de passar de comptar móns a conèixer-los en més profunditat: si tenen anells o llunes, si hi ha atmosfera, de què es composa, si hi ha oceans…
Per fer-ho, els responsables de la missió han elaborat una llista de més de 400 objectius, que seran observats durant els propers tres anys i mig. La mida d’aquests planetes, en general, es mou entre la de la Terra i la de Neptú: són les anomenades “Súper-Terres”. A més, els objectius han estat triats perquè orbiten estrelles brillant, un fet que facilita les observacions dins les limitacions actuals.
Quan un planeta gran, de la mida de Júpiter o Saturn, passa per davant d’una estrella com el Sol, la intensitat de la llum que ens arriba cau aproximadament un 1%. En cas que el planeta fos com la Terra, la caiguda seria només d’un 0,01%. Per tant, calen sistemes molt sensibles, i el que ha estat creat expressament per a la sonda Cheops és el més sensible que existeix.
Els descobriments i les dades de la sonda europea serviran per identificar els candidats més prometedors per ser investigats en el futur per la propera generació d’observatoris de planetes, que podrien tenir la capacitat d’examinar encara en més detall aquests móns remots i, fins i tot, descobrir quina és la composició de les seves atmosferes per veure si hi ha algun rastre d’activitat d’éssers vius. D’entre aquests nous aparells el Telescopi Espacial James Webb de la NASA és, segurament, el que podrà donar més alegries a la comunitat científica.
