L’ITER tindrà el primer imant superconductor d’Europa per confinar l’energia de la fusió nuclear

L'experiment internacional més gran de la història de la Humanitat fa una altra passa endavant cap a aconseguir una font d'energia il·limitada

L'interior d'un reactor de proves de fusió nuclear nord-americà

L’interior d’un reactor de proves de fusió nuclear nord-americà | Domini Públic

L’ITER, la instal·lació experimental més gran del món dedicada a la fusió i ha estat dissenyat per demostrar la viabilitat científica i tecnològica de l’energia de la fusió nuclear, comptarà amb el primer imant superconductor d’Europa que confinarà l’energia generada d’aquesta manera per tal de provar el potencial de l’energia que generen les estrelles i que, un cop s’hagi pogut replicar a la Terra, ens permetrà gaudir d’una energia neta il·limitada, segura i sense cap emissió de contaminants ni gasos d’efecte hivernacle. L’ITER farà servir divuit d’aquests imants, coneguts com a bobines de camp toroïdal, per confinar el plasma supercalent, de fins a 150 milions de graus centígrads, creant una gàbia magnètica per mantenir el plasma calent lluny del recipient de la màquina. Quan sigui propulsat amb un corrent de 68.000 ampers, el camp magnètic arribarà a 11,8 tesles, és a dir, unes 250.000 vegades la força del camp magnètic de la Terra.

Cadascun d’aquests imants medeix 17×9 metres i pesa 320 tones, tant com un Airbus A350. L’imant europeu serà la primera de les 18 bobines de camp toroïdal que es lliuraran a l’ITER i el primer component europeu d’aquestes dimensions que s’integrarà en el projecte. La UE n’ha finançat la fabricació a través de Fusion for Energy, l’organització que gestiona la contribució europea a l’ITER i que ha col·laborat en la fabricació de les deu bobines amb un mínim amb quaranta empreses i més de set-centes persones. La seu del projecte ITER és al poble de Cadarache, al sud de França. Gràcies a la participació de la UE, les empreses europees tenen una oportunitat única de col·laborar en aquest innovador experiment internacional amb la Xina, el Japó, l’Índia, la República de Corea, Rússia i els Estats Units. Arran d’això, les empreses poden millorar les seves normes de fabricació, contractar i formar mà d’obra i, finalment, però no menys important, adquirir experiència industrial en un mercat energètic emergent amb molt potencial de beneficis econòmics i ambientals.

Nou comentari