A finals del passat mes de maig el poble de Shimla, un dels indrets d’estiueig més populars de l’Índia, va quedar-se sense aigua. Els seus habitants i els qui hi passaven les vacances no van tenir subministrament durant 4 dies i es van produir cues llarguíssimes de persones amb cubells quan es van desplaçar uns quants dipòsits per abastir-los d’aigua. Al cap d’uns dies, la situació va empitjorar més. Les autoritats van tancar les escoles durant 5 dies i van demanar als turistes que no anessin a la localitat. Shimla, però, que amb prou feines arriba als 170.000 habitants, només és un símptoma: a la llista de ciutats del món que és probable que pateixin problemes seriosos de subministrament d’aigua, a més de Jakarta (Indonèsia), Sao Paulo (Brasil) o Ciutat del Cap (Sud-àfrica) també hi ha Bangalore, una ciutat índia on viuen més de 12 milions de persones.
Segons les dades de l’administració del país, la disponibilitat anual d’aigua per càpita va baixar un 15% entre els anys 2001 i 2011 i, si fem cas a les prediccions del mateix govern, caurà un 13% fins al 2025 i un 15% més fins al 2050. Aquests càlculs indiquen que, d’aquí a 30 anys, cada habitatge del país disposarà d’1,1 milions de litres d’aigua anuals quan, el 2011, disposava d’1,8 milions de litres. Es considera que un país està sotmès a l’escassedat d’aigua quan la disponibilitat d’aigua a cada llar és inferior a 1 milió de litres anuals… i cal no perdre de vista que la població de l’Índia continua augmentant des 1.300 milions actuals. Per posar remei a aquesta situació s’han pres mesures molt diverses, com ara posar guàrdies armats als dipòsits per evitar els robatoris d’aigua o que trens la transportin allà on fa més falta. El març d’aquest mateix any, un estat va aturar el subministrament d’aigua als regants per assegurar la disponibilitat d’aigua de boca. Totes aquestes mesures, però, són temporals i causen altres problemes.
1 
