Un equip de científics de la Universitat de California – Santa Barbara, als Estats Units, han trobat proves geològiques i paleontològiques que podrien confirmar la teoria que fa uns 12.800 anys, al final del Pleistocè, un gran impacte procedent de l’espai va tenir uns efectes enormes sobre la Terra, fins i tot més dels que plantejava la mateixa teoria.
La investigació, els resultats de la qual publicats a la revista ‘Scientific Reports’, conclou que la caiguda de meteorits o fragments d’un cometa va provocar una enorme combustió de biomassa, un canvi en el clima i l’extinció de la megafauna del nostre planeta. La mateixa universitat, a la seva pàgina web, cita el professor emèrit James Kennett, que ha liderat l’estudi: “és molt més extrem del que mai em vaig pensar quan vaig començar aquest treball. Com més feina s’ha fet, més extrem sembla”.
La Hipòtesi de l’Impacte del Dryas Recent, que fins ara havia estat molt discutida, afirmava que un cometa fragmentat va xocar contra la Terra fa 12.800 anys, causant un canvi climàtic molt ràpid, l’extinció de la megafauna, grans incendis, una caiguda molt pronunciada de la població humana de la Terra i canvis culturals que podrien haver provocat el pas del Paleolític al Neolític, que coincideix amb la fi del Pleistocè i el començament de l’Holocè.
Els arguments dels qui s’oposen a la teoria han rebut, gràcies a les troballes de Kennett i el seu equip, un nou revès després que, fa poc, es trobés un cràter d’impacte recent de 31 quilòmetres de diàmetre sota la capa de gel de Grenlàndia, que podria correspondre a un dels fragments del cometa del Dryas Recent.
La capa geològica del límit del Dryas Recent ha estat localitzada a la latituds altes de l’Hemisferi Sud, prop de la punta d’Amèrica del Sud. Fins ara, només s’havia pogut trobar a l’Hemisferi Nord però ara, a Xile, s’ha trobat una capa negra de 12.800 anys que coincideix amb l’extinció de la megafauna de la zona i un gran canvi en la vegetació, a més d’amb la desaparició d’artefectes de fabricació humana.
Com que aquesta successió de fets coincidia amb els estudis a favor de la hipòtesi de l’impacte que s’havien fet a partir d’observacions fetes a l’Hemisferi Nord, la capa va ser analitzada amb més detall. Així va ser com van hi trobar esfèrules -esferes microscòpiques- que, normalment, es formen per fusió i a temperatures extremadament altes. A més, la capa també contenia concentracions molt altes de platí, or i ferro, una circumstància habitual en els impactes meteòrics.
Les altres proves, com restes microscòpiques de carbó vegetal i de pol·len cremat, indiquen que es van produir uns incendis com mai s’havien vist a la regió i que coincideixen amb els indicis d’esdeveniments molt semblants a Amèrica del Nord i Europa. El tipus de vegetació abans i després de l’impacte, però, apunta a que el clima de l’Hemisferi Sud es va tornar més càlid i sec mentre que, a l’Hemisferi Nord, es va tornar més fred i humit.
El canvi en les condicions ambientals, juntament amb els grans incendis, podrien ser la causa de l’extinció de la megafauna de la zona, que incloia peresosos gegants, tigres de dents de sabre i mamuts, i també de la desaparició de la cultura humana que hi vivia, ja que les restes d’eines trobades cauen sobtadament al voltant del moment en què es podria haver produit l’impacte.
